■ doble

Homòfon: dobla
Etimologia: del ll. dŭplus, -a, -um, íd., doblet de duplex, -ĭcis, comp. de du(o) ‘dos’ i l’arrel *plec- de plicare ‘plegar’, freqüentatiu de plectĕre, plexum ‘entrellaçar, trenar’ 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Igual a dues vegades una magnitud donada. Aquesta institució té doble quantitat de socis que l’altra. Tu hi estaràs doble estona que ell. Tinc molta son: em prendré un cafè doble.
    2. adverbi per analogia Molt més. És lletja i els grans de la cara la fan doble lletja encara.
    3. adjectiu per analogia Avui fan el doble de soroll. És el doble bo.
    4. adjectiu per analogia Dit d’un gènere, un objecte, un cos, més fort, concentrat, gruixut, etc., que d’ordinari. Una roba molt doble. Té els dits molt dobles. Un llibre doble.
  2. masculí
    1. Magnitud igual a dues vegades una altra. Setze és el doble de vuit. Si no ho compres avui, demà te’n faràs el doble.
    2. Quantitat igual a dues vegades una mesura de capacitat determinada que hom sobreentén.
    3. especialment i per extensió Quantitat de beguda, corresponent a la mesura immediatament superior a la mínima, que hom serveix en un establiment. Un doble de cervesa, d’orxata.
    1. adjectiu Format de dues coses iguals o de la mateixa espècie. Una doble cadena. Una doble renglera de botons. Una essa doble: ss. Que surti el doble sis. Una caixa amb doble fons.
    2. adjectiu per extensió Ja tenim la tenda muntada, ara posarem el doble sostre. Treu això del doble fons de la maleta.
    3. adverbi En quantitat doble, en nombre doble. Hi veig doble.
    4. masculí jocs d’entreteniment En el dòmino, fitxa que té el mateix nombre de punts a cada costat en què és dividit l’anvers.
    5. adjectiu química inorgànica Dit del compost, sal, òxid o hidròxid, en la composició del qual intervenen dos metalls o radicals diferents.
    6. acusatiu doble gramàtica En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d’objecte, l’un de persona i l’altre de cosa, generalment.
    7. consonant doble gramàtica Consonant geminada.
    8. doble concert música Concert per a dos solistes i orquestra.
    9. en doble locució adverbial De forma que dues coses iguals o de la mateixa espècie, superposades, fent-ne una de sola, reforcin mútuament llur funció. Posarem la roba del coll en doble. Folrar un llibre en doble.
    10. lletra doble gramàtica Digrama.
  4. adjectiu
    1. Que manifesta una dualitat. Una frase de doble sentit.
    2. especialment Dit de la persona que es mostra d’una manera i és realment d’una altra. És un home retort i doble.
  5. masculí i femení
    1. Persona molt semblant a una altra, amb la qual hom pot confondre-la. Juraria que hi eres: devia ésser el teu doble!
    2. cinematografia Persona de físic semblant al d’un actor el qual substitueix en diverses escenes d’un film.
  6. masculí música Nom antic de l’interval d’octava.
  7. masculí plural esports
    1. En el basquetbol, infracció que comet el jugador que fa més de dues passes amb la pilota agafada o que la fa botar novament després d’haver-la ja retinguda amb totes dues mans.
    2. En l’handbol, falta que comet un jugador quan toca voluntàriament la pilota diverses vegades sense que, entre contacte i contacte, la pilota hagi tocat a terra, un altre jugador, l’àrbitre o la porteria.
  8. masculí plural esports En el tennis, partit entre quatre jugadors, dividits en dues parelles, que poden ésser mixtes o no.
  9. doble cànon arts gràfiques Fosa de 16 punts.