Accessory
Partició sil·làbica: cu_a
Etimologia: del ll. vg. cōda, ll. cl. cauda, íd., cat. ant. i dial. coa 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. vg. cōda, ll. cl. cauda, íd., cat. ant. i dial. coa 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
-
- anatomia animal Part posterior del cos dels vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i conté les vèrtebres caudals.
- anatomia animal Aleta caudal.
- anatomia animal Conjunt de plomes rígides inserides al carpó.
- indústria tèxtil Llana de la pitjor qualitat procedent de la cua de l’ovella.
- amb la cua entre cames (o entre les cames) figuradament Sense haver aconseguit res del que hom es proposava; escorregut.
- cua de cavall anatomia animal Conjunt de fibres nervioses de la part terminal de la medul·la espinal.
- ésser més curt que una cua de conill figuradament Tenir poca intel·ligència, ésser molt curt.
- girar cua Girar l’esquena per anar-se’n.
- girar cua figuradament Desdir-se.
- remenar la cua Exhibir-se per figurar.
- tenir cua (o la cua) de palla Donar-se algú per al·ludit davant una imputació que no li és feta directament.
-
per analogia
- Apèndix, part d’una cosa, semblant per la forma, la posició o la inserció, a la cua d’un animal. La cua d’un vestit. La cua d’una j. La cua d’un estel, d’una grua. Piano de cua.
- Filera de persones, d’animals, de coses posades l’una darrere l’altra, especialment de persones que esperen llur torn. Hi ha una cua de cinc-cents cotxes. Posar-se a la cua. Fer cua.
- Trena.
- astronomia Rastre de llum difusa que per reflexió del Sol surt d’un cometa.
- botànica Peduncle d’un fruit.
- jocs d’entreteniment Penjarella de fil amb trossos de drap o de paper que va enganxada a un estel i serveix per a equilibrar-lo en el vol i evitar que amb les variacions de l’aire faci pujades i baixades gaire brusques.
- cua de cavall (o simplement cua) Cabellera lligada.
- cua de l’ull Angle extern de l’ull.
- cua de peix oficis manuals Enclusa petita emprada pels llauners.
- cua de porc indústria tèxtil Peça de filferro, de porcellana o de vidre emprada en diverses màquines com a guia del fil que passa per dintre del seu ull.
- cua de rata marina, marítim Teixit i entrefilat que hom fa amb la punta d’un cap gruixut perquè no es desfili.
- cua de rata oficis manuals Llima molt prima de secció circular.
- cua de rata indústria tèxtil Barreta metàl·lica fixada en un dels muntants de les taules del teler mecànic que amb el moviment de vaivé comunica moviment al mecanisme del collador.
- cua d’oreneta (o d’oronella, o de milà) fusteria Mena d’encaix múltiple, constituït per un conjunt de metxes i mosses de forma trapezial complementària, apte per a unir peces en sentit longitudinal o transversal; anomenada també cudornella.
- mirar de cua d’ull Mirar amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat.
- mirar (algú) de cua d’ull figuradament Tenir-li prevenció, malvolença.
-
- Part posterior o final d’una cosa, d’un conjunt, per oposició a cap, a principi. Jo anava a la cua de l’acompanyament. A la classe sempre va a la cua.
- aeronàutica Conjunt de plans estabilitzadors i de control a l’extrem posterior d’un avió.
- cinematografia i fotografia Cadascuna de les parts inicial i final d’una pel·lícula.
- informàtica Llista en què l’accés a les dades es fa pel mateix ordre d’inserció.
- oficis manuals Part del ferro d’un martell oposada a la cabota.
- especialment tàctica Rereguarda d’un conjunt de gent armada. La cua d’una columna en marxa.
- portar (o deixar) cua Tenir conseqüències.
- cua de ca botànica Planta herbàcia de la família de les gramínies (Lagurus ovatus), de fulles lanceolades, curtes, i d’inflorescències ovoides amb llargs pèls sedosos.
- cua de cavall botànica Gènere de plantes de la família de les equisetàcies (Equisetum sp), amb branques verticil·lades, de fulles petites poc o molt concrescents i de flors constituïdes per esporofil·les peltats.
- cua de cavall botànica Bolet de la família de les amanitàcies (Amanita rubescens), de capell grisós o brunenc i de cama napiforme, gruixuda, amb volva poc visible.
- cua de gat botànica Mata de la família de les labiades (Sideritis angustifolia), de fulles sèssils estretament lanceolades i de flors grogues.
-
cua de guilla
botànica
- Planta herbàcia de la família de les gramínies (Bromus mollis), d’espigues dretes i espiguetes pubescents, com les tiges, les fulles i els peduncles.
- Panís.
- cua de guineu botànica Herba anual de la família de les gramínies (Alopecurus myosuroides), de tija dreta, de fulles linears i d’espiga cilíndrica allargada.
-
cua de rata
botànica
- Herba perenne de la família de les gramínies (Phleum pratense), amb rizoma cespitós, tija prima i dreta i espiga cilíndrica.
- Pelosa.
- cua de rata ictiologia Peix de l’ordre dels macruriformes i de la família dels macrúrids (Hymenocephalus italicus), de cos molsut, de color gris argentat i ventre negrenc, que fa uns 17 cm de llargada.
- cua d’ermini heràldica Cadascuna de les taques negres que imiten la cua d’un ermini, disposades en forma de floc de tres blens o de cinc.
- cua d’oreneta botànica Sagitària.
- cua forcada entomologia Eruga dels lepidòpters notodòntids del gènere Dicranura.