■ carn

Etimologia: del ll. caro, carnis, íd. 1a font: s. XI
    femení
    1. Músculs del cos de l’home i dels animals (per oposició a ossos i pell), especialment quan no hi són incloses les vísceres. La ferida li travessa tota la carn.
    2. carn morta Carn que ha perdut la sensibilitat a causa d’una lesió, un cop, etc.
    3. carn viva En una ferida, una plaga, etc., carn que té sensibilitat. Li han fet una cura sobre la carn viva.
    4. en carn i ossos figuradament En persona.
    5. entre carn i pell Sota mateix de la pell.
    6. ésser carn i ungla figuradament Ésser inseparables (dues persones), pensar, obrar, etc., com si fossin una sola persona.
    7. no pesar-li (a algú) la carn figuradament Ésser magre (algú).
    8. perdre les carns figuradament Aflaquir-se.
    9. posar carn figuradament Engreixar-se.
    10. tenir molta (o poca) carn damunt figuradament Ésser gras (o magre).
  2. per extensió Aparença exterior del cos humà, especialment referint-se al color. Només porta una samarreta damunt la carn. Carns belles, blanques, fresques.
    1. Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
    2. carn capolada Carn crua d’un animal, trinxada i sense cap additiu.
    3. carn de pèl Carn del conill, de la llebre, etc.
    4. carn de ploma Carn dels ocells comestibles, com la gallina, l’ànec, etc.
    5. carn sense ossos Carn desossada.
    6. carn sense ossos figuradament Càrrec de molt rendiment i de poca feina.
    7. extret de carn Producte obtingut per concentració dels extrets aquosos de carn fresca, sense substàncies proteiques coagulables ni greix.
    8. fer carn Fer una presa els animals carnívors.
    9. posar tota la carn a la graella figuradament Arriscar en una empresa tot allò que hom posseeix.
  4. per analogia Polpa de certa fruita.
    1. La carn i certs productes dels quadrúpedes i els ocells (per oposició al peix, les verdures i els ous).
    2. especialment La carn de bou, de porc i de xai. Si no trobes carn, compra pollastre o conill.
    3. no ésser ni carn ni peix figuradament No tenir (algú) un caràcter ben determinat.
    1. El cos humà (per oposició a l’esperit), la natura corpòria. La resurrecció de la carn.
    2. ésser de carn (o de carn i ossos) Ésser humà, sensible al treball, als ultratges, etc.
    3. ésser un tros de carn batejada figuradament Ésser mancat d’enteniment o de caràcter.
    4. tornar a la terra la carn Morir.
  7. adoberia Cara de dins del cuir.
  8. cristianisme
    1. El cos humà com a seu de la concupiscència.
    2. per extensió La natura humana, feble i contingent (per oposició a esperit, a la natura divina o a la natura de l’home purificat per la gràcia).
  9. carn d’olla gastronomia Plat de carn bullida amb verdures i altres ingredients per a fer el brou de l’escudella.