■ baix3
| | baixa

Partició sil·làbica: baix
Etimologia: del ll. vg. bassus, -a, -um ‘de poca talla, grassó’, que donà l’ant. bas, modificat en baix per influx de baixar 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que és d’una alçària petita, inferior a l’ordinària. Una dona baixa. Una tauleta baixa de potes.
  2. Que és o arriba a una elevació no gaire considerable sobre la superfície de la terra o qualsevol altre terme de comparació. Sortírem quan el sol encara era baix. Passar fregant una bala molt baixa.
    1. Situat en un nivell inferior. S’ha tacat la part baixa dels llibres.
    2. En els noms geogràfics, situat en un nivell o una latitud inferiors.
    1. figuradament Que no arriba a un nivell alt o tan alt com un altre. Una quantitat, un grau, baixos. Productes de qualitat molt baixa. Les cartes baixes d’un coll.
    2. color baix per analogia Color poc viu.
    3. el baix poble pejorativament Les classes humils.
    4. en veu baixa En veu poc intensa.
    5. notes baixes Notes greus.
  5. En direcció a terra, mirant a terra, abaixat, acotat. Anar amb el cap baix, amb els ulls baixos.
  6. figuradament Groller, vil. Una acció baixa.
    1. Dit de la darrera etapa d’un període històric (oposat a alt). Baixa edat mitjana.
    2. Tardà. Baix imperi.
  8. música
    1. Greu.
    2. Que sona més greu que no hauria de sonar.
    3. Dit de l’instrument més greu d’una família. Clarinet baix. Flauta dolça baixa.
  9. baixa freqüència
    1. electricitat En sentit general, dit de la freqüència del corrent altern emprat generalment (per oposició a l’alta freqüència, emprada en les transmissions radiofòniques).
    2. electricitat Audiofreqüència.
    3. telecomunicacions Radiofreqüència compresa entre 30 i 300 kHz.



    10. Vegeu també:
    baix1
    baix2