■ anar

Etimologia: del ll. amnare, evolució d’una forma *amlare, fruit en ll. vg. d’una pronúncia descurada de ambulare ‘caminar, fer pas de marxa’ 1a font: s. XII
    verb intransitiu
  1. Moure’s passant d’un punt a un altre en una direcció determinada, indicada per un adverbi o una frase adverbial. Anar endavant, endarrere, enlaire, a fons.
    1. Moure’s dirigint-se en un indret determinat que no és ni ací ni aquí, indicat per una determinació circumstancial. Anar a ciutat. Anar a casa, al cinema, al port.
    2. figuradament Aquesta música va a l’ànima.
    3. anar i venir Moure’s en direccions contràries.
    1. Dirigir-se, ésser portat, a atènyer un fi per un procés concebut com a anàleg a anar. Anar a les eleccions. Aquesta noia anirà lluny.
    2. Acostar-se a tal edat. Anar pels quaranta anys.
    3. anar a la seva Seguir la voluntat pròpia. Ell sempre va a la seva.
    4. no anar enlloc No conduir a res, no ésser bo per a res.
  4. Moure’s passant d’un punt a un altre per tal o tal camí, amb tal o tal vehicle, de tal o tal manera, etc., indicats per un adverbi o una frase adverbial. Anar per una drecera. Anar per mar, per terra. Anar amb cotxe, a cavall, a peu. Anar a poc a poc, de pressa, corrents. Anar a les palpentes, de genollons, a quatre grapes. Anar de nits.
    1. Posar en joc. Van deu euros al tres.
    2. figuradament Ens hi va la fama, el nom, l’honor. M’hi va el coll.
  6. Entrar en joc. Hi vaig amb tots els diners que em queden. Vaig!
  7. Unit a un infinitiu per la preposició a, significa dirigir-se a complir l’acció indicada per l’infinitiu. La pedra va anar a trencar un fanal.
  8. Unit a un infinitiu per les preposicions a o per, indica la imminència de l’acció. El cotxe anava a caure.
  9. anar de ventre (o simplement anar) Fer de cos, evacuar. Anar regularment cada dia.
    1. Funcionar, procedir o realitzar-se de tal o tal manera. No anar el rellotge. El cor ja no li va. El negoci va malament. Com va la verema? Anar cansat. Anar de debò, anar de per riure. Anar de tort.
    2. És emprat interrogativament en fórmules de salutació per a demostrar interès. Com va això? Com anem?
    3. anar ballador (o cantador, etc.) dialectal Tenir ganes de ballar, de cantar, etc.
  11. Vendre’s una mercaderia a tal o tal preu. A quant van les patates? Anar car. Anar a baix preu.
  12. Presentar-se vestit o arreat de tal o tal manera, amb tal o tal peça de vestir, etc. Anar apedaçat. Anar mudat. Anar descalç, despullat, nu. Anar en pijama. Anar amb barret. Anar d’hivern, d’estiu. Anar de moda.
  13. Seguit d’un gerundi, indica la continuïtat d’una acció. Els malalts es van posant bé.
    1. Convenir a un fi determinat, a una investigació, a un gust; escaure. Aquest vestit li va malament. No li va, de fer aquests papers.
    2. Aquestes sabates em van estretes.
    3. anar ample figuradament Ésser superior a les aptituds d’algú. Aquest càrrec li va ample.
  15. Tenir el seu lloc adequat o usual en un indret determinat. Aquestes fitxes van al primer calaix.
  16. Conduir, portar, un camí en un indret determinat. La carretera que va a Collbató.
  17. Estendre’s d’un punt a un altre, haver-hi entre dos punts, entre dos valors, tal distància, tal diferència. Aquest carrer va de la plaça al cementiri. De quatre a deu en van sis.
  18. anar darrere Anar a la recerca, procurar. Fa temps que va darrere aquesta feina.
  19. anar de poc (o de res) com (o que) no Faltar-se’n poc per a. Ha anat de poc com no s’estimba.
  20. com més va (o anava, o anem) Com més temps transcorre. Com més anem menys valem.
  21. fer anar Bellugar. Fer anar els braços.
  22. va com va Depèn. I tu, que treballes tot l’any? Va com va, hi ha mesos millors que d’altres.
  23. ...va, ...ve Expressió amb què hom refereix una sèrie d’esdeveniments alternatius entre dos subjectes. Bufetada va, bufetada ve.
  24. Les formes modificades dels presents d’indicatiu (vaig, vas/vares, va, vam/vàrem, vau/vàreu, van/varen) i de subjuntiu (vagi, vagis, vagi, vàgim, vàgiu, vagin) d’anar serveixen per a formar, amb un infinitiu, els temps perifràstics: passat d’indicatiu i de subjuntiu i passat anterior d’indicatiu i de subjuntiu (amb l’auxiliar haver). Va comprar molts llibres. Un cop vam haver acabat la feina, passejàrem pel parc. Em va agradar que el vagis fer callar.