■ just | justa

Etimologia: del ll. justus, -a, -um, íd., der. de jus, juris ‘dret’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu
    1. Conforme a justícia.
    2. Legítim. Satisfeu les seves justes aspiracions.
    1. adjectiu Que obra segons justícia. Un crític just i imparcial.
    2. masculí Bíblia En l’Antic Testament, home fidel a l’aliança, i, en el Nou Testament, l’home que ha estat justificat en Crist, el qual és l’arquetip del just i obrador de justícia.
    3. els justos van al cel col·loquialment Comentari humorístic que es fa amb relació a una cosa que és donada justa, gairebé escassa.
    4. el sojorn dels justs El cel.
    5. el son del just Mort feliç, repòs etern.
  3. adjectiu Que s’adapta exactament a allò a què és destinat, exacte quant a pes, mida o mesura. No trobo la paraula justa. M’han donat el pes just.
  4. adverbi
    1. Amb molta exactitud, sense sobrar-hi res. Hem calculat just el que gastarem. Han arribat just a l’hora del tren.
    2. En el punt precís. Tenien el taulell just al mig de la botiga.
    3. tot just No més de, només, solament. Tot just són les vuit.
  5. adjectiu
    1. Escàs, gairebé insuficient. Uns sous molt justos.
    2. Que no té ben bé les dimensions necessàries. Aquestes sabates em són molt justes.
    3. anar just (o ben just) Estar insuficientment proveït d’alguna cosa. Anava ben just de diners.
  6. adjectiu música Dit dels intervals que només tenen una forma de consonància i que només poden ésser justs, augmentats i disminuïts.
  7. justa la fusta! Exclamació amb què hom expressa l’aprovació o la conformitat absoluta amb allò que diu un altre.