Es mostren 2 resultats

■ velar1

■ velar1

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al vel del paladar adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació, anomenada també gutural o posterior , en la qual intervé, com a òrgan passiu, el vel del paladar en contacte o constricció amb el postdors de la llengua k, g, w i les vocals posteriors Vegeu també velar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ velar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">velar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: belar
Etimologia: del ll. velare, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
  1. transitiu Cobrir amb un vel.
    1. transitiu Enfosquir la claredat, l’esclat, la sonoritat. La calitja velava el sol. Una veu velada.
    2. pronominal especialment fotografia Esborrar-se totalment o parcialment la imatge impressionada en una emulsió fotogràfica o inutilitzar-se una emulsió fotogràfica no impressionada, per l’acció indeguda de la llum.
    3. transitiu fotografia Un accident li va velar tots els rodets.



    3. Vegeu també:
    velar1

■ velar2

verb transitiu Cobrir amb un vel transitiu Enfosquir la claredat, l’esclat, la sonoritat La calitja velava el sol Una veu velada pronominal especialment fotografia Esborrar-se totalment o parcialment la imatge impressionada en una emulsió fotogràfica o inutilitzar-se una emulsió fotogràfica no impressionada, per l’acció indeguda de la llum transitiu fotografia Un accident li va velar tots els rodets Vegeu també velar 1
Informació complementària
Traducció