■ velar2

Homòfon: belar
Etimologia: del ll. velare, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
  1. transitiu Cobrir amb un vel.
    1. transitiu Enfosquir la claredat, l’esclat, la sonoritat. La calitja velava el sol. Una veu velada.
    2. pronominal especialment fotografia Esborrar-se totalment o parcialment la imatge impressionada en una emulsió fotogràfica o inutilitzar-se una emulsió fotogràfica no impressionada, per l’acció indeguda de la llum.
    3. transitiu fotografia Un accident li va velar tots els rodets.



    3. Vegeu també:
    velar1