■ velar1

Etimologia: del ll. velaris, íd.
  1. adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al vel del paladar.
  2. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació, anomenada també gutural o posterior, en la qual intervé, com a òrgan passiu, el vel del paladar en contacte o constricció amb el postdors de la llengua: [k, g, w] i les vocals posteriors.



    3. Vegeu també:
    velar2