■ treure

Partició sil·làbica: treu_re
Etimologia: ant. i dial. traure (i trer), ll. vg. *tracĕre, ll. cl. trahĕre ‘arrossegar, estirar’, forma sorgida en el tema de present per analogia a correspondències temàtiques en altres verbs (trahere, traxi, tractum, equiparat a dicĕre, dixi, dictum) 1a font: s. XVI
    verb [p p tret -a]
  1. transitiu
    1. Portar, fer sortir, algú o alguna cosa fora del lloc on està tancat, retingut, posat. Treure algú de la presó. Treure aigua del pou. Treure una embarcació del mar. Fer-se treure un queixal. Treure una espina.
    2. usat absolutament nàutica Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze.
    3. Fer sortir algú de la situació en què es troba. Treure algú d’un mal pas. Treure algú de l’error en què estava.
    4. Separar, fer desaparèixer, una cosa del lloc on és. Treure una taca de greix amb benzina. Treu-me les sabates.
    5. Separar d’un tot una part. D’aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades. De nou, treu-ne quatre: en resten cinc.
    6. Exceptuar. D’ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols.
    7. Acomiadar. El van treure de caixer.
    8. treure fils adoberia Separar els caps de fil que restaven a les vores del cuir cosit, una vegada adobat i obert, en el sistema antic d’adobar vegetal.
    9. treure tros indústria tèxtil Tallar i treure del teler una peça de roba acabada de teixir.
  2. transitiu
    1. Obtenir quelcom d’algú o d’alguna cosa. Treure diners d’algú amb amenaces, amb afalacs. D’aquella casa vella, en treu un bon lloguer cada mes. És inútil que l’amenacis: no en trauràs res.
    2. Guanyar quelcom per sort. Ha tret mig milió a la rifa.
    3. Trobar la solució d’un compte, d’una endevinalla, etc. Treure un compte.
    4. Inferir una cosa implicada en una altra. D’això que t’ha dit, treu-ne la conseqüència.
    5. Fer sorgir quelcom d’alguna cosa. Treure foc d’una pedra foguera. Treure sons d’un instrument músic exòtic. Aquest mestre ha tret molt bons deixebles.
  3. transitiu
    1. Emprar, rumbejar, quelcom que hom fa sortir d’on estava estotjat. Avui va molt mudada: fins ha tret les joies.
    2. Fer sortir a algun fi, al·legar, portar a la conversa. Treure un testimoni d’autoritat en una discussió. Sempre treu raons i exemples que no proven res.
    3. Inventar. Cada any treuen una moda diferent. Treure una cançó. Treure un malnom a algú.
  4. transitiu
    1. Llançar fora de si, expel·lir, quelcom. Treure el menjar. Treure sang pel nas.
    2. Fer sortir una part del cos per una obertura. Treure el cap per la finestra.
    3. Fer, deixar, aparèixer a l’exterior allò que hom porta habitualment ocult, una cosa interna, que hi ha nascut. Els gats a vegades treuen les ungles. Treure un cargol les banyes. Treure algú el geni. Treure fulla, flor, les plantes.
  5. intransitiu esports En el tennis i altres esports i jocs, servir la pilota.