Es mostren 3 resultats

tira-tira

tira-tira

Accessory
Etimologia: de tirar
Body
adverbi dialectal A poc a poc, però sense aturar-se.

tira-tira

Traducció

tirà | tirana

tirà

Accessory
Homòfon: tirar
Etimologia: del ll. tyrannus, i aquest, del gr. týrannos ‘reietó, sobirà local’ 1a font: s. XIV
Body
  1. masculí i femení història i ciències polítiques Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania.
  2. masculí i femení per extensió Persona que exerceix autoritat d’una manera opressiva, sense gaire respecte als altres.
  3. masculí ornitologia
    1. plural Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que comprèn les famílies dels dendrocolàptids, els furnàrids, els formicàrids, els conopofàgids, els rinocríptids, els cotíngids, els píprids, els oxirúncids i els fitotòmids, els tirànids, els acantisítids, els pítids i els filepítids.
    2. singular Ocell del subordre dels tirans.

tirà | tirana

tira

tira

Accessory
Etimologia: paral·lel de l’oc. t(i)eira ‘bellesa, ornament’, del germ. frànc. *têri, íd., que per influx del verb tirar prengué també els sentits de ‘sèrie, rengle, tirallonga, tira de roba o paper’
Body
    femení
    1. Tros llarg i estret de roba, de paper, de cuir, etc. Fer tires d’un llençol. Una tira de paper.
    2. tira còmica Sèrie curta de vinyetes que narren una historieta humorística.
    1. Filera, renglera. Una tira de ceps.
    2. heràldica Cadascuna de les fileres de l’escacat, el bitlletat, el vair, el potençat, etc.
    1. Corda que serveix per a estirar alguna cosa.
    2. Part de corda d’un aparell que hom estira, és a dir, des de l’última politja fins a la punta.
    3. marina, marítim Part d’una corda que agafen els homes a bord per estirar-la quan passa per un retorn.
  1. plural antigament dret Dret que hom satisfeia en les escrivanies pels plets que anaven en tercera instància al tribunal suprem.

tira