■ tirà | tirana

Homòfon: tirar
Etimologia: del ll. tyrannus, i aquest, del gr. týrannos ‘reietó, sobirà local’ 1a font: s. XIV
  1. masculí i femení història i ciències polítiques Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania.
  2. masculí i femení per extensió Persona que exerceix autoritat d’una manera opressiva, sense gaire respecte als altres.
  3. masculí ornitologia
    1. plural Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que comprèn les famílies dels dendrocolàptids, els furnàrids, els formicàrids, els conopofàgids, els rinocríptids, els cotíngids, els píprids, els oxirúncids i els fitotòmids, els tirànids, els acantisítids, els pítids i els filepítids.
    2. singular Ocell del subordre dels tirans.