■ tira

Etimologia: paral·lel de l’oc. t(i)eira ‘bellesa, ornament’, del germ. frànc. *têri, íd., que per influx del verb tirar prengué també els sentits de ‘sèrie, rengle, tirallonga, tira de roba o paper’
    femení
    1. Tros llarg i estret de roba, de paper, de cuir, etc. Fer tires d’un llençol. Una tira de paper.
    2. tira còmica Sèrie curta de vinyetes que narren una historieta humorística.
    1. Filera, renglera. Una tira de ceps.
    2. heràldica Cadascuna de les fileres de l’escacat, el bitlletat, el vair, el potençat, etc.
    1. Corda que serveix per a estirar alguna cosa.
    2. Part de corda d’un aparell que hom estira, és a dir, des de l’última politja fins a la punta.
    3. marina, marítim Part d’una corda que agafen els homes a bord per estirar-la quan passa per un retorn.
  4. plural antigament dret Dret que hom satisfeia en les escrivanies pels plets que anaven en tercera instància al tribunal suprem.