■ terreny

Etimologia: segurament alteració de l’ant. terrèn, del ll. terrenus ‘terrè’, com en casos semblants (engan/engany, dan/dany, gavan/gavany), per sentir els finals en -n com occitanismes 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
  1. geologia
    1. Extensió de terra quant a la seva natura, els accidents, etc. Un terreny fèrtil. Un terreny accidentat.
    2. Conjunt de roques, blanes o dures, que té una composició, gènesi o fàcies comunal. Un terreny argilós, granític, al·luvial. Un terreny de fàcies lacustre.
    3. plural Nom donat a cadascun dels sediments pertanyents a una edat determinada. Els terrenys juràssics, paleozoics.
    1. Espai de terra. Disputar el terreny a l’enemic.
    2. guanyar terreny Avançar, fer-se avant. Guanyar terreny a l’enemic. Guanyar terreny en un afer.
    3. perdre terreny Recular, fer-se enrere.
    4. posar-se en bon (o en mal) terreny figuradament Posar-se en una situació avantatjosa (o desfavorable).
    5. preparar el terreny figuradament Predisposar favorablement algú o alguna cosa amb la finalitat d’obtenir un determinat resultat.
    6. sobre el terreny locució adverbial En el mateix lloc on hom fa o cal fer alguna cosa.
    7. sobre el terreny locució adverbial figuradament En el mateix moment d’una acció o activitat; improvisadament. Els canvis que calgui fer s’aniran decidint sobre el terreny.
    8. sondar el terreny figuradament Assegurar-se de l’estat d’una cosa abans d’obrar o de prendre una determinació.
    1. Espai de terra destinat a una cosa.
    2. dret Espai de terra destinat a un ús particular.
    3. figuradament Espai o classe de matèria on s’exerceix una activitat. No entrem en el terreny de la política.
    4. terreny de joc esports En el futbol i altres esports, camp de joc.
    5. tot terreny locució adjectiva i masculí automòbil, automobilisme Dit del vehicle preparat per a circular tant en terreny llis com en terreny accidentat. Cotxe, moto, tot terreny. Un tot terreny.