■ rosegar

Etimologia: del ll. vg. *rōsĭcare, íd., freqüentatiu del ll. rōdĕre, íd. 1a font: c. 1400
    verb transitiu
    1. Emportar-se petites parts d’una cosa relativament dura, esmicar-la a poc a poc mossegant-la repetidament amb les dents incisives. Rosegar una crosta de pa. Les rates han rosegat tots els papers que hi havia al calaix. El gos rosegava un os gros.
    2. per analogia Els corcs roseguen la fusta.
  2. Menjar un bocí d’alguna cosa, dit d’una persona que menja molt sovint alguna cosa. Tot el dia rosega.
  3. figuradament
    1. Penetrar una cosa dins una altra gastant-la lentament. L’aiguafort rosega el ferro. El càncer rosega la carn i els òrgans.
    2. arts gràfiques En fotogravat, actuar els àcids damunt les planxes prèviament insolades.
  4. figuradament L’enveja el rosega. La gelosia el rosega.
  5. rosegar (algú) l’os Fer la feina més feixuga, copsar la part de menys profit, etc.
  6. rosegar-se els punys figuradament Estar en gran desesperació d’impotència de fer quelcom.