■ retirar

Etimologia: de tirar 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Separar o apartar algú o alguna cosa del lloc on havia estat posat. Retirar els seus documents de casa del notari.
    2. Recuperar diners traient-los d’allà on hom els havia dipositats. He retirat tots els diners de la caixa.
    3. Apartar un bitllet o una moneda de la circulació. Van retirar els bitllets desgastats.
  2. pronominal
    1. Sortir d’un lloc. No us he de dir res més: ja podeu retirar-vos.
    2. Deixar de prestar servei actiu en una professió. Retirar-se dels negocis, d’un càrrec.
    3. Apartar-se del tracte amb la gent o de les amistats. Es retirà del món.
    4. especialment Retirar-se en un convent.
  3. intransitiu Anar a casa, al vespre, per a no sortir-ne fins a l’endemà. A quina hora retires, habitualment?
  4. transitiu
    1. Tirar endarrere, enretirar. Va retirar la mà que ja li havia allargat.
    2. figuradament Retirar l’amistat a algú, la confiança.
  5. pronominal
    1. Tornar endarrere, enretirar-se. El boxador es va retirar un xic en veure que el seu oponent era molt agressiu.
    2. Minvar. L’aigua de la riuada ja comença a retirar-se.
  6. transitiu arts gràfiques
    1. Imprimir la segona cara d’un full imprès per l’altra cara.
    2. Tornar a tirar amb una tinta diferent un full que ja en té alguna altra d’impresa.
  7. intransitiu Assemblar-se, entre persones. Aquest noi retira molt a son avi.