■ racó

Homòfon: recó
Etimologia: de l’àr. vg. rukún, rakún, àr. rukn, íd. 1a font: 1257
    masculí
  1. Espai comprès entre dues parets que formen angle i en la proximitat de llur punt d’encontre. Poseu la tauleta al racó.
    1. Lloc apartat, ocult, d’una casa, una ciutat, una contrada. Un casalot ple de racons i amagatalls. En un racó de la muntanya. Viure en un racó de món.
    2. de racó locució adverbial A l’abandó, sense tenir en consideració. Sense voler, la deixava de racó. Que la feina no quedi de racó.
    1. Cosa aturada en un racó. A la canonada hi havia un racó de brutícia que no deixava passar l’aigua.
    2. Allò que per negligència es deixa en endreçar una habitació, etc. Quan fa dissabte no li agrada deixar racons.
    3. col·loquialment patologia Indigestió, trastorn causat pels aliments que s’han encallat en un indret de l’organisme.
  4. Estalvis que hom guarda. Estalviem una mica: fem un racó per a quan serem vells.