Pronúncia: rəkó
-
masculí
- coin, encoignure f, angle.
- [lloc ocult] coin, recoin. Unes golfes plenes de racons, un grenier plein de recoins.
- [lloc apartat] coin perdu, recoin. Fins al darrer racó, jusqu'au moindre recoin.
-
[cosa aturada en un racó]
dépôt.
Un racó de brutícia, un dépôt de saleté .
• [brutícia] saleté f, coin sale. - familiarment [indigestió] indigestion f, embarras gastrique.
- [estalvis] économies f pl. Tenir un racó, avoir des économies.
- deixar de racó figuradament [de banda] laisser de côté.
- fer racó amasser de l'argent (mettre de l'argent de côté).
- racó de món coin perdu.