■ preu

Partició sil·làbica: preu
Etimologia: del ll. prĕtium, íd. 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. economia
    1. Relació de canvi entre dos béns econòmics, és a dir, nombre d’unitats d’un bé X que cal lliurar per a obtenir una unitat d’un altre bé Y.
    2. a preu fet Per un preu o una quantitat fixats per endavant, no a jornal.
    3. a sota preu A un preu més baix que el de compra.
    4. preu compost Preu d’una tasca definida (que forma part d’una obra) d’acord amb les quantitats i els costos de jornals, materials i transport necessaris per a efectuar-la.
    5. preu de cost El que resulta de comptar el valor de tots els recursos emprats en la producció d’un bé.
    6. preu de llançament Preu que es fixa per a un producte nou, més moderat del que tindrà més endavant.
    7. preu de saldo Preu reduït que es proposa per a disminuir o acabar les existències d’un producte.
    8. preu de venda Quantitat per la qual pot adquirir-se un bé.
    9. preu just Valor que, en un procés d’expropiació forçosa, es fixa per a un bé i que correspon al seu valor real.
    10. preu simple Preu d’unitats elementals com ara el preu del jornal o el de les unitats dels materials.
    11. preu unitari Preu compost que s’aplica a cada una de les unitats que formen una obra.
  2. a (o al) preu de locució prepositiva A costa de. Ho ha aconseguit a preu de grans sacrificis.
  3. a preu d’or A un preu molt alt.
  4. a preu fet figuradament De pressa, sense parar.
  5. a tot preu Costi el que costi. Voler reeixir a tot preu.
  6. no tenir preu figuradament Ésser extraordinàriament valuós. La meva veïna no té preu.
  7. posar preu (a una cosa) Oferir una recompensa per una cosa a fer.
  8. preu per preu, sabates grosses Frase amb què s’aconsella d’endur-se, de dues coses que valen el mateix preu, la més abundant, la més grossa, etc.