Es mostren 2 resultats

■ plana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plana</title>

Etimologia: de pla3 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. geomorfologia
    1. Terreny planer i bastant extens que té, a més a més, escassa altitud sobre el nivell del mar.
    2. plana d’aigua (o simplement plana) Lloc del curs d’un riu on aquest s’eixampla i el corrent es fa més lent.
    3. plana d’inundació Part de la vall d’un riu, adjacent al llit, constituïda per sediments dipositats en èpoques de crescuda.
  2. oficis manuals Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, per tal d’aplanar o polir en calent les peces treballades.
  3. agricultura Aplanadora.
  4. construcció paleta 2 5.
  5. fusteria Ribot.
  6. fusteria i construcció naval Eina emprada pels boters, els mestres d’aixa, etc., per a obrar la fusta.
  7. arts gràfiques
    1. Cadascuna de les dues cares d’un full de paper.
    2. Pàgina. Surt a la primera plana dels diaris.
    3. Conjunt de línies compostes en tipografia que, després d’impreses, han de formar una plana.
    4. esmenar la plana (a algú) Corregir-lo o fer-li notar algun defecte en el que ha fet o dit.
    5. esmenar la plana (a algú) Fer una cosa millor que una altra persona.
  8. heràldica Peça disminuïda equivalent a un peu reduït a la meitat de la seva alçària.
  9. ictiologia Peix de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels pleuronèctids (Pleuronectes flesus), molt semblant a la palaia, però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies al llarg de les aletes.
  10. indústria tèxtil Lligat de plana, el més simple dels lligats, format per dos fils d’ordit i dues passades de trama, que dona teixits d’aspecte llis, sense dret ni revés.
  11. plana major
    1. ciències militars Conjunt de caps i oficials d’un regiment o d’una esquadra que no pertanyen a cap companyia o a la dotació de cap de les naus.
    2. figuradament Conjunt de dirigents i càrrecs principals d’un partit polític, d’una corporació, etc.

■ plana

femení geomorfologia Terreny planer i bastant extens que té, a més a més, escassa altitud sobre el nivell del mar plana d’aigua o simplement plana Lloc del curs d’un riu on aquest s’eixampla i el corrent es fa més lent plana d’inundació Part de la vall d’un riu, adjacent al llit, constituïda per sediments dipositats en èpoques de crescuda oficis manuals Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, per tal d’aplanar o polir en calent les peces treballades agricultura Aplanadora construcció paleta 2 5 fusteria Ribot fusteria i construcció naval Eina…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pla3
| plana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pla</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: del ll. planus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí geometria
    1. Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície.
    2. pla bisector Pla que passa per l’aresta d’un angle dièdric i el divideix en dos angles iguals.
    3. pla de coordenades Cadascun dels tres plans que es tallen en un punt i que serveixen per a fixar la posició de qualsevol punt de l’espai amb l’ajut de les línies coordenades.
    4. pla de l’infinit (o pla impropi) A l’espai projectiu de tres dimensions, conjunt de punts de l’infinit.
  2. masculí
    1. Superfície d’un cos més o menys acostada, per la seva configuració, a un pla geomètric.
    2. geomorfologia Sector de terreny planer i de poca extensió.
    3. tecnologia Nom donat a les barres metàl·liques de secció rectangular, les dimensions de la qual són compreses entre 5 i 200 mm d’amplada i 3 i 6 mm de gruix.
    4. pla de macla cristal·lografia Superfície d’una macla en què coincideixen, per reflexió, els cristalls que la formen.
    5. pla d’esquistositat petrografia Cadascuna de les superfícies de separació dels fulls d’un esquist.
    6. pla de taules indústria tèxtil Superfície superior de les taules d’un teler, per la qual corre la llançadora.
    7. pla inclinat mecànica i física Pla que forma un cert angle amb el pla horitzontal.
  3. masculí
    1. Superfície real o imaginària relativa a uns punts, fenòmens o objectes situats o esdevinguts a una mateixa altura o distància respecte a un determinat pla o nivell de referència estable.
    2. aeronàutica Cadascuna de les superfícies que en una aeronau serveixen per a sustentar-la o per a estabilitzar-la o mantenir-ne l’estabilitat.
    3. pla de flotació marina, marítim Secció del buc d’una embarcació pel pla determinat per les línies de flotació d’ambdós costats del buc.
    4. pla de nivell topografia Pla tangent al geoide, que hom pren com a referència en els treballs d’altimetria o anivellació per a mesurar l’altura dels punts d’un terreny.
    5. pla de polarització física En la propagació d’una ona transversal, pla determinat per la direcció de propagació de l’ona i la direcció de vibració de l’ona.
    6. pla d’estiba marina, marítim Pla fet sobre el pla longitudinal d’un vaixell de càrrega i en el qual és indicat el lloc que ocupa la càrrega, la seva natura, el seu port de destinació, etc.
    7. pla d’incidència física Pla determinat per un projectil o per un raig incident i la recta normal a la superfície en un punt d’incidència.
    8. pla galàctic astronomia Pla hipotètic que ha estat definit per conveni i que divideix la Galàxia en dues meitats.
    9. pla longitudinal marina, marítim Pla de la secció vertical del buc d’una embarcació que conté la línia formada pels punts mitjans de la quilla i que va de proa a popa.
    10. pla transversal marina, marítim Pla perpendicular al longitudinal d’una embarcació.
  4. adjectiu
    1. Que recorda la forma d’un pla geomètric, que forma part d’un pla geomètric, sense curvatures, sense ondulacions, sense elevacions ni depressions. Un dipòsit de fons pla. Un país pla.
    2. caure tot pla Caure com un sac, sense fer contorsions.
    3. dormir pla Dormir profundament, seguit, com quan hom està fatigat.
  5. adjectiu geometria
    1. Que té tots els elements situats en un pla.
    2. Dit de la geometria o trigonometria que tracten de figures planes, d’angles plans.
  6. adjectiu figuradament
    1. Corrent, sense afectació. És un home tot pla. Un estil pla. En pla català.
    2. Fàcil, que no presenta dificultats. Ho trobava molt pla, ell, això.
    3. cant pla música Varietat del cant gregorià.
    4. cant pla musical música Varietat de cant pla que admet el compàs i l’ús d’accidents cromàtics.
    5. confessar (o cantar) de pla Confessar de ple.
    6. de pla Ràpidament, sense grans formalitats.
    7. parlar pla Parlar en llengua vulgar, parlar en català. Hi havia un moro que sabia parlar pla.
  7. adjectiu gramàtica Paroxíton. Mot pla. Rima plana.



    8. Vegeu també:
    pla1
    pla2

■ pla3
| plana

masculí geometria Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície pla bisector Pla que passa per l’aresta d’un angle dièdric i el divideix en dos angles iguals pla de coordenades Cadascun dels tres plans que es tallen en un punt i que serveixen per a fixar la posició de qualsevol punt de l’espai amb l’ajut de les línies coordenades pla de l’infinit o pla impropi A l’espai projectiu de tres dimensions, conjunt de punts de l’infinit masculí Superfície d’un cos més o menys acostada, per la seva configuració, a un pla…
Informació complementària
Traducció