Accessory
Etimologia: del ll. planus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí
geometria
- Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície.
- pla bisector Pla que passa per l’aresta d’un angle dièdric i el divideix en dos angles iguals.
- pla de coordenades Cadascun dels tres plans que es tallen en un punt i que serveixen per a fixar la posició de qualsevol punt de l’espai amb l’ajut de les línies coordenades.
- pla de l’infinit (o pla impropi) A l’espai projectiu de tres dimensions, conjunt de punts de l’infinit.
-
masculí
- Superfície d’un cos més o menys acostada, per la seva configuració, a un pla geomètric.
- geomorfologia Sector de terreny planer i de poca extensió.
- tecnologia Nom donat a les barres metàl·liques de secció rectangular, les dimensions de la qual són compreses entre 5 i 200 mm d’amplada i 3 i 6 mm de gruix.
- pla de macla cristal·lografia Superfície d’una macla en què coincideixen, per reflexió, els cristalls que la formen.
- pla d’esquistositat petrografia Cadascuna de les superfícies de separació dels fulls d’un esquist.
- pla de taules indústria tèxtil Superfície superior de les taules d’un teler, per la qual corre la llançadora.
- pla inclinat mecànica i física Pla que forma un cert angle amb el pla horitzontal.
-
masculí
- Superfície real o imaginària relativa a uns punts, fenòmens o objectes situats o esdevinguts a una mateixa altura o distància respecte a un determinat pla o nivell de referència estable.
- aeronàutica Cadascuna de les superfícies que en una aeronau serveixen per a sustentar-la o per a estabilitzar-la o mantenir-ne l’estabilitat.
- pla de flotació marina, marítim Secció del buc d’una embarcació pel pla determinat per les línies de flotació d’ambdós costats del buc.
- pla de nivell topografia Pla tangent al geoide, que hom pren com a referència en els treballs d’altimetria o anivellació per a mesurar l’altura dels punts d’un terreny.
- pla de polarització física En la propagació d’una ona transversal, pla determinat per la direcció de propagació de l’ona i la direcció de vibració de l’ona.
- pla d’estiba marina, marítim Pla fet sobre el pla longitudinal d’un vaixell de càrrega i en el qual és indicat el lloc que ocupa la càrrega, la seva natura, el seu port de destinació, etc.
- pla d’incidència física Pla determinat per un projectil o per un raig incident i la recta normal a la superfície en un punt d’incidència.
- pla galàctic astronomia Pla hipotètic que ha estat definit per conveni i que divideix la Galàxia en dues meitats.
- pla longitudinal marina, marítim Pla de la secció vertical del buc d’una embarcació que conté la línia formada pels punts mitjans de la quilla i que va de proa a popa.
- pla transversal marina, marítim Pla perpendicular al longitudinal d’una embarcació.
-
adjectiu
- Que recorda la forma d’un pla geomètric, que forma part d’un pla geomètric, sense curvatures, sense ondulacions, sense elevacions ni depressions. Un dipòsit de fons pla. Un país pla.
- caure tot pla Caure com un sac, sense fer contorsions.
- dormir pla Dormir profundament, seguit, com quan hom està fatigat.
-
adjectiu
geometria
- Que té tots els elements situats en un pla.
- Dit de la geometria o trigonometria que tracten de figures planes, d’angles plans.
-
adjectiu
figuradament
- Corrent, sense afectació. És un home tot pla. Un estil pla. En pla català.
- Fàcil, que no presenta dificultats. Ho trobava molt pla, ell, això.
- cant pla música Varietat del cant gregorià.
- cant pla musical música Varietat de cant pla que admet el compàs i l’ús d’accidents cromàtics.
- confessar (o cantar) de pla Confessar de ple.
- de pla Ràpidament, sense grans formalitats.
- parlar pla Parlar en llengua vulgar, parlar en català. Hi havia un moro que sabia parlar pla.
- adjectiu gramàtica Paroxíton. Mot pla. Rima plana.
Vegeu també:
pla1
pla2