■ pegar

Homòfon: pagà, pagar
Etimologia: del ll. pĭcāre ‘enganxar amb pega’ i d’aquí, passant pel sentit de ‘tenir contacte estret’, ‘enganxar-se amb algú, atacar-lo a cops’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. intransitiu
    1. Arribar, un cos, a tocar amb una certa violència un altre cos. La pedra va anar a pegar contra la paret. Vaig pegar de cap a la paret.
    2. figuradament Venir sobtadament (un pensament, una passió, etc.). Li va pegar un rampell. Li va pegar per plorar, per riure, per cantar.
  2. transitiu Donar (un cop, una empenta, etc.) a algú. Li vaig pegar un cop de puny. Em va pegar una empenta.
  3. usat absolutament
    1. Donar cops a algú; batre. Per què li peguen, a aquest xicot? A mi, ningú no em pega!
    2. qui pega primer pega dos cops (o pics) Frase que significa que en una lluita té avantatge el primer a agredir.
  4. transitiu Fer un bot, un sotrac. Va pegar un bot que de cap va tocar el sostre.