Es mostren 5 resultats

-ós1

-ós

    química inorgànica
  1. Sufix a abandonar emprat en els noms dels elements per a indicar un estat inferior de valència.
  2. Sufix emprat generalment per a designar els noms trivials dels àcids les sals dels quals tenen noms acabats en -it.


    3. Vegeu també:
    -ós2

-ós1

química inorgànica Sufix a abandonar emprat en els noms dels elements per a indicar un estat inferior de valència Sufix emprat generalment per a designar els noms trivials dels àcids les sals dels quals tenen noms acabats en -it Vegeu també -ós 2

-ós2 | -osa

-ós

  1. Sufix, del llatí -osus, -a, que indica agent. Ex.: cobejós, abundós, relliscós.
  2. Sufix, del llatí -osus, -a, que significa:
    1. ‘tirant a’. Ex.: blavós, vermellós.
    2. ‘que té qualitats pròpies de’. Ex.: argilós, greixós, gasós.
    3. ‘caracteritzat per’. Ex.: luxós, envejós, sortós, enginyós, rigorós.


    3. Vegeu també:
    -ós1

-ós2 | -osa

Sufix, del llatí -osus, -a , que indica agent Ex cobejós, abundós, relliscós Sufix, del llatí -osus, -a , que significa ‘tirant a’ Ex blavós, vermellós ‘que té qualitats pròpies de’ Ex argilós, greixós, gasós ‘caracteritzat per’ Ex luxós, envejós, sortós, enginyós, rigorós Vegeu també -ós 1

Os

Os

símbol química inorgànica osmi.

Os

símbol química inorgànica osmi

■ os1

os

Pronúncia: ɔ́s
Etimologia: del ll. vg. ŏssum, ll. cl. ŏs, ŏssis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    [plural ossos] masculí
    1. anatomia animal i histologia Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs).
    2. plural Restes mortals.
    3. figuradament Peresa. Quin os que tragina, aquell!
    4. ésser un os dur de rosegar (o simplement ésser un os) Ésser, una qüestió, difícil, desagradable, etc.
    5. no tenir més que ossos (o més que la pell i l’os) Estar molt magre.
    6. no tenir cap os sencer Estar capolat, estar molt fatigat.
    7. no trencar-s’hi cap os (en una feina, etc.) No cansar-s’hi gaire.
    8. tenir un os a la panxa (o al ventre) Tenir mandra.
    9. os bertran Os sacre.
    10. os bertran figuradament Peresa.
    11. tornar els ossos a lloc Refer-se d’una malaltia o d’una situació precària.
  2. per extensió
    1. Parts dures de certs animals.
    2. Pinyol de l’oliva i altres fruits.


    3. Vegeu també:
    os2

■ os1

plural ossos masculí anatomia animal i histologia Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans cervell, cor, pulmons i la de possibilitar el moviment a tall de palanques mogudes pels músculs plural Restes mortals figuradament Peresa Quin os que tragina, aquell ésser un os dur de rosegar o simplement ésser un os Ésser, una qüestió, difícil, desagradable, etc no tenir més que ossos o més que la pell i l’os Estar molt…
Informació complementària
Traducció

■ os2

os

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia ós]

Pronúncia: ós
Etimologia: del ll. ŭrsus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    [plural ossos] masculí zoologia
    1. Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids agrupats en els gèneres Euarctos, Helarctos, Selenarctos, Melursus, Thalarctos, Tremarctos i Ursus, tots de grandària considerable, cos corpulent, amb ungles als dits, cua curta, carnívors, lents per terra i àgils a l’aigua. Entre els ossos més destacats cal esmentar l’os malai (H. malayanus), l’os negre americà (E. americanus), l’os morrut (M. ursinus), l’os tibetà (S. thibetanus), l’os d’Alaska (U. gygas), l’os bru (U. arctos), l’os gris (U. horribilis) i l’os blanc (Th. maritimus).
    2. lleig com un os Es diu d’un home lleig i pelut.
    3. os polar Os blanc.
    4. viure com un os Viure solitari, defugint la societat dels homes.
  2. os formiguer Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids, que es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua.
  3. os rentador Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids (Procyon lotor), de potes petites cobertes de pèl, cara allargada en un curt musell, ulls vius, pelatge gris groguenc i negre, grimpador i nedador i de costums nocturns.


    4. Vegeu també:
    os1

■ os2

plural ossos masculí zoologia Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids agrupats en els gèneres Euarctos , Helarctos , Selenarctos , Melursus , Thalarctos , Tremarctos i Ursus , tots de grandària considerable, cos corpulent, amb ungles als dits, cua curta, carnívors, lents per terra i àgils a l’aigua Entre els ossos més destacats cal esmentar l’ os malai H malayanus , l’ os negre americà E americanus , l’ os morrut M ursinus , l’ os tibetà S thibetanus , l’ os d’Alaska U gygas , l’ os…
Informació complementària
Traducció