■ os1

Pronúncia: ɔ́s
Etimologia: del ll. vg. ŏssum, ll. cl. ŏs, ŏssis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    [plural ossos] masculí
    1. anatomia animal i histologia Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs).
    2. plural Restes mortals.
    3. figuradament Peresa. Quin os que tragina, aquell!
    4. ésser un os dur de rosegar (o simplement ésser un os) Ésser, una qüestió, difícil, desagradable, etc.
    5. no tenir més que ossos (o més que la pell i l’os) Estar molt magre.
    6. no tenir cap os sencer Estar capolat, estar molt fatigat.
    7. no trencar-s’hi cap os (en una feina, etc.) No cansar-s’hi gaire.
    8. tenir un os a la panxa (o al ventre) Tenir mandra.
    9. os bertran Os sacre.
    10. os bertran figuradament Peresa.
    11. tornar els ossos a lloc Refer-se d’una malaltia o d’una situació precària.
  2. per extensió
    1. Parts dures de certs animals.
    2. Pinyol de l’oliva i altres fruits.


    3. Vegeu també:
    os2