■ os2

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia ós]

Pronúncia: ós
Etimologia: del ll. ŭrsus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    [plural ossos] masculí zoologia
    1. Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids agrupats en els gèneres Euarctos, Helarctos, Selenarctos, Melursus, Thalarctos, Tremarctos i Ursus, tots de grandària considerable, cos corpulent, amb ungles als dits, cua curta, carnívors, lents per terra i àgils a l’aigua. Entre els ossos més destacats cal esmentar l’os malai (H. malayanus), l’os negre americà (E. americanus), l’os morrut (M. ursinus), l’os tibetà (S. thibetanus), l’os d’Alaska (U. gygas), l’os bru (U. arctos), l’os gris (U. horribilis) i l’os blanc (Th. maritimus).
    2. lleig com un os Es diu d’un home lleig i pelut.
    3. os polar Os blanc.
    4. viure com un os Viure solitari, defugint la societat dels homes.
  2. os formiguer Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids, que es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua.
  3. os rentador Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids (Procyon lotor), de potes petites cobertes de pèl, cara allargada en un curt musell, ulls vius, pelatge gris groguenc i negre, grimpador i nedador i de costums nocturns.


    4. Vegeu també:
    os1