■ marxa

Etimologia: de marxar 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de marxar un conjunt de persones, moviment amb què caminen amb un cert pas, un cert ordre.
    2. ciències militars Moviments de les tropes per a traslladar-se des d’un punt fins a un altre.
    3. ciències militars Etapa.
    4. a marxes forçades Fent més camí, en un determinat temps, del que hom acostuma a fer en les marxes, o fent jornades de marxa més llargues de les habituals.
    5. marxa atlètica (o simplement marxa) esports Modalitat de l’atletisme consistent a marxar a pas lleuger, talment que un peu o altre estigui sempre en contacte amb el sòl.
    6. marxa nòrdica esports Pràctica esportiva consistent a caminar amb uns moviments i una tècnica similars als de l’esquí de fons, amb l’ajuda d’uns bastons especialment dissenyats per a aquesta pràctica.
    7. obrir la marxa Ésser el primer o dels primers en una desfilada.
    8. sobre la marxa locució adverbial A mesura que es va fent alguna cosa, sobre el terreny.
    9. tancar (o cloure) la marxa Ésser el darrer o dels darrers en una desfilada.
  2. per extensió
    1. Acció de marxar, d’anar, un vehicle o una màquina. El canot anava a tota marxa.
    2. figuradament Cal assegurar la bona marxa de l’empresa.
    3. tecnologia i transports Ritme o velocitat amb què es mou o funciona un vehicle, una màquina, etc.
    4. automòbil, automobilisme Cadascuna de les relacions fixes entre les velocitats dels arbres primari i secundari d’un canvi de marxes. No m’entra la marxa enrere. Marxa quarta o directa.
    5. marxa al mínim motors Règim de funcionament d’un motor d’explosió per sota del qual el motor es para per defecte de carburació.
    6. marxa a vista ferrocarrils Marxa d’un ferrocarril tal, que el maquinista pot aturar-lo en el tros de via que veu directament.
    7. fer marxa enrere figuradament No mantenir, algú, les seves pretensions o intencions, bé renunciant-hi bé rectificant-les, moderant-les.
  3. per extensió Acció de partir d’un lloc. Ja estic a punt de marxa.
  4. col·loquialment Diversió, animació. Vam ballar fins a la matinada, quina marxa! Anar de marxa.
  5. medicina
    1. Estil o manera de caminar, normal o patològic.
    2. marxa atàxica (o tabètica) Marxa amb les cames separades, aixecant-les molt en fer el pas i deixant-les caure bruscament, copejant a terra amb el taló, a poca distància de l’altre peu.
    3. marxa cerebel·losa Atàxia cerebel·losa.
    4. marxa d’ànec Marxa oscil·lant provocada per la separació dels peus per a conservar l’equilibri.
    5. marxa en estel Marxa amb desviació unilateral, més manifesta si hom fa tancar els ulls al pacient, i la qual canvia de signe en caminar aquell cap endarrere.
    6. marxa espasmòdica (o parèsica) Marxa amb les cames juntes i rígides caracteritzada per passos curts, arrossegant les puntes dels peus.
    7. marxa hemiplègica (o de segador) Marxa caracteritzada per la utilització dels músculs de la pelvis, fent que les cames descriguin un moviment de dalla.
    8. marxa histèrica Marxa típicament incongruent i contradictòria que no s’adapta a cap tipus de trastorn de les funcions nervioses.
    9. marxa parkinsoniana Marxa amb el cap baix, la mirada fixa, el tronc encorbat cap endavant i els braços sense balancejar.
  6. música
    1. Peça musical de ritme marcat, destinat a regular el pas d’una persona o un grup.
    2. marxa harmònica Reproducció d’un moviment melòdic i dels seus acords corresponents a intervals regulars ascendents o descendents.