Es mostren 6 resultats

■ més

més

Etimologia: del ll. magis, íd. 1a font: 1240
    1. adverbi i adjectiu Terme de comparació que denota superioritat en quantitat o en qualitat. Tinc més diners que tu. És més pobre que jo. És el més vell del poble. Estaré més d’un any fora. Val més de cinquanta euros. Qui és més alt de tots? Parla menys i fes més!
    2. adverbi i adjectiu Encara més. L’ha afectat molt, i més tractant-se del millor amic. Com més en té, més en vol.
    3. d’allò més Molt. És d’allò més desagradable. Ens ho hem passat d’allò més bé.
    4. els (o les) més La majoria, una majoria.
    5. ésser (algú) més Tenir més importància, especialment social. Jo soc més que tu. Tot el que la preocupa és ésser més que les veïnes.
    6. més o menys locució adverbial Aproximadament. Deu tenir més o menys quaranta anys.
    7. ni més ni menys Exactament, precisament.
    1. preposició Terme que expressa inclusió o unió d’una quantitat, un nombre o un component qualsevol d’alguna cosa. Tinc vuit bitllets de cent més dos de mil. Què més n’has de dir? Per més que hi rumio, no ho entenc.
    2. adverbi Terme que, posposat al mot negatiu en frases negatives, interrogatives o dubitatives, indica addició, augment, repetició o continuïtat. El projecte no anà endavant ni se n’ha parlat més. Vols res més o ja en tens prou? Després d’això, no crec que hi torni més.
    3. a més (o de més, o a més a més, o de més a més, o a més de, o a més a més de) Expressions usades per a indicar que una acció, un esdeveniment, un fet, etc., succeeix afegit a un altre. Quan puguis vine i, a més, porta el martell. Diu que té molta sort a més a més de diners.
    4. de més En excés, de massa. En té quatre de més i no me’n deixa cap.
    5. de més Inútil, sobrer. Anem-nos-en, que em sembla que hi som de més.
    6. més i més En progressió creixent. Parlava cada vegada més i més excitat.
    7. més que més Sobretot, amb més motiu. No hi vol anar, més que més anant-hi tu.
    8. sense més ni més Inconsideradament, sense justificació o sense motius. No el pot pas treure sense més ni més.
    9. si més no Almenys. Digueu-me, si més no, qui us ho ha dit.
  3. masculí matemàtiques Signe de l’addició i dels nombres positius (+).

■ més

adverbi i adjectiu Terme de comparació que denota superioritat en quantitat o en qualitat Tinc més diners que tu És més pobre que jo És el més vell del poble Estaré més d’un any fora Val més de cinquanta euros Qui és més alt de tots Parla menys i fes més adverbi i adjectiu Encara més L’ha afectat molt, i més tractant-se del millor amic Com més en té, més en vol d’allò més Molt És d’allò més desagradable Ens ho hem passat d’…
Informació complementària
Traducció

■ mes1

mes

Etimologia: del ll. mensis, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
    masculí
  1. astronomia
    1. Unitat de temps basada en una divisió convencional de l’any o bé en la revolució de la Lluna entorn de la Terra, referida a algun punt concret del cel.
    2. mes anomalístic Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel perigeu de la seva òrbita.
    3. mes dracòntic (o draconític) Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel node ascendent.
    4. mes lunar Mes sinòdic.
    5. mes nodal Mes dracòntic.
    6. mes sideral Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari d’un estel.
    7. mes sinòdic Interval de temps comprès entre dues fases iguals consecutives de la Lluna.
    8. mes solar Temps que tarda el Sol a recórrer un signe del zodíac.
    9. mes solar mitjà Interval de temps que resulta en no considerar les fraccions de dia corresponents a les durades exactes dels mesos solars.
    10. mes tròpic Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari del punt vernal.
    1. cronologia Cadascuna de les dotze parts en què es divideix l’any, que consta de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) o de 31 (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), llevat del febrer, que en té 28 o 29. És anomenat també mes civil.
    2. mes del Sagrat Cor catolicisme Devoció que consisteix a honorar el Sagrat Cor durant el mes de juny.
    3. mes de Maria catolicisme Devoció que consisteix a honorar la Mare de Déu el mes de maig.
  3. Espai de temps que va des d’un dia determinat fins al d’igual data del mes següent. Una dona embarassada de cinc mesos.
  4. col·loquialment Menstruació.
  5. Mesada. Encara no he cobrat el mes.


    6. Vegeu també:
    mes2

■ mes1

masculí astronomia Unitat de temps basada en una divisió convencional de l’any o bé en la revolució de la Lluna entorn de la Terra, referida a algun punt concret del cel mes anomalístic Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel perigeu de la seva òrbita mes dracòntic o draconític Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel node ascendent mes lunar Mes sinòdic mes nodal Mes dracòntic mes sideral Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari d’un estel mes sinòdic Interval de temps…
Informació complementària
Traducció

■ mes2

mes

Etimologia: o; v. més
conjunció Però.


Vegeu també:
mes1

■ mes2

conjunció Però Vegeu també mes 1
Traducció

■ mes-

mes-

Forma prefixada del mot grec mésos, que significa ‘al mig’, ‘mitjà’. Ex.: mesenteri.

■ mes-

Forma prefixada del mot grec mésos , que significa ‘al mig’, ‘mitjà’ Ex mesenteri

■ més-dient

més-dient

Partició sil·làbica: més-di_ent
Etimologia: de més i dir1
masculí i femení El qui ofereix més en una venda, subhasta, etc., el millor postor.

■ més-dient

masculí i femení El qui ofereix més en una venda, subhasta, etc, el millor postor
Traducció

més-enllà

més-enllà

masculí invariable religió i filosofia Allò que espera a l’ànima després de la mort; l’altre món. La por del més-enllà.

més-enllà

masculí invariable religió i filosofia Allò que espera a l’ànima després de la mort l’altre món La por del més-enllà
Traducció