força
Accessory
Etimologia: del ll. td. fŏrtĭa, íd., pl. neutre de fortis, -e ‘fort’; substitut del ll. cl. vis ‘força, vigor’ 1a font: 1075
Body
-
femení
-
- Potència del qui o d’allò que és fort, capacitat física, moral o intel·lectual d’obrar o resistir, de produir un efecte. La força muscular d’un home. És un home de molta força. Els bous, les màquines, el vent, tenen força. Tinc força per a sostenir-ho, però no per a alçar-ho. Li manca força de voluntat. La força d’un àcid. La força del costum. La força de les armes.
- Intensitat. La força d’un cop. La força d’una passió.
- Grau de concentració d’un vi, d’un licor, etc. Aquest claret té molta força.
- forces productives economia Conjunt de mitjans de producció (primeres matèries, força de treball i instruments de treball) i d’experiència acumulada en la realització del procés de producció disponibles en un moment i en un sistema econòmic determinats.
-
plural
- Vigor natural de l’home, d’un animal. Em faig vell: perdo les forces.
- figuradament Vaig protestar amb totes les forces.
-
- Emprament de la força per a fer o aconseguir alguna cosa. Ajuda’m a tancar la maleta: tinc el braç consentit i no puc fer força.
- especialment Emprament de la força per a constrènyer la voluntat d’altri. Contra la força no hi ha res a fer. La raó no vol força.
- a força de locució prepositiva Emprant insistentment un mitjà. Ho ha aconseguit a força de diners. A força de treballar. A força de precs, de renys.
- a la (o per) força Cedint a la força, contra voluntat. Si no ho has fet de grat, ho hauràs de fer per força. No el feu menjar per força.
- per força Necessàriament. Aquests escàndols han de commoure per força l’opinió pública. Per força li ha d’agradar: és preciós.
- per força els pengen (o van a galeres, o va el moro a missa) Refrany que es diu referint-se a coses que un es veu obligat a fer sense tenir-ne ganes.
-
construcció i organització militar
- Fortalesa, edifici fortificat.
- Part fortificada d’una població.
-
dret
- Una de les causes que vicien la validesa dels actes.
- Vigor natural de l’home emprat sobre les coses, l’ús del qual fa que es qualifiqui de robatori l’apoderament d’una cosa moble amb ànim de lucre.
- dret canònic Greuge que fa un jutge o un oficial eclesiàstic quan usurpa una jurisdicció per a conèixer d’una causa o quan es nega a donar el dret d’apel·lació.
- força de llei Caràcter obligatori semblant al de la llei.
- força major Circumstància imprevisible o inevitable que eximeix del compliment d’una obligació.
- recurs de força Reclamació jurisdiccional que mou un jutge civil a un d’eclesiàstic considerant que aquest darrer no té jurisdicció per a conèixer d’una matèria determinada.
-
física
- [símbol F] Causa capaç de modificar l’estat de repòs o de moviment d’un cos o de produir-li deformacions.
- força central Força que, en actuar sobre un punt material, és sempre dirigida a un mateix punt O de l’espai.
- força centrífuga Força d’inèrcia corresponent al moviment circular uniforme.
- força centrípeta Força que actua sobre un punt material quan aquest descriu un moviment circular uniforme.
- força conservativa Força per a la qual és possible de definir un potencial de manera que, quan un cos hi és sotmès, la suma de les energies cinètica i potencial del cos es manté constant.
- força de Coriolis Força fictícia fc, similar a la d’inèrcia, que apareix en aplicar la segona llei de Newton als sistemes de referència que giren respecte als sistemes inercials.
- força de Lorentz Força total que actua sobre una càrrega elèctrica en el si d’un camp electromagnètic.
- força d’inèrcia Força fictícia f, que per comoditat hom introdueix a l’hora de resoldre certs problemes dinàmics.
- força electroestàtica Força, dita també de Coulomb, que s’exerceix entre dues càrregues elèctriques en repòs.
- força gravitatòria Força atractiva que s’exerceix entre dues masses.
- força magnètica Força que s’exerceix entre càrregues elèctriques en moviment.
- força nuclear Força atractiva que actua entre els protons i els neutrons del nucli atòmic, sense distinció de llur càrrega elèctrica.
- força univers Nom donat, en la teoria de la relativitat, al quadrivector derivada, respecte a l’interval s, del quadrivector moment lineal univers p.
- història i dret català Exacció forçosa d’un tribut.
-
ciències militars
- Gent armada.
- plural Nombre efectiu de soldats.
- força de xoc Conjunt d’elements militars que poden entrar en acció en un moment determinat per atacar o per respondre a una agressió.
- forces aèries Conjunt d’unitats de vol i de serveis de terra que integren l’exèrcit de l’aire.
- forces armades Conjunt dels exèrcits de terra, mar i aire d’un estat o d’una organització supraestatal.
- forces marítimes Conjunt de força naval (esquadres), terrestres (bateries de costa o de defensa) i aèria (embarcada o no) que integra la marina militar.
- força iònica química física Mesura de la intensitat del camp elèctric degut als ions existents en una dissolució.
- forces vives sociologia Conjunt de persones, de grups i d’institucions que fomenten i controlen l’activitat, especialment l’econòmica, en una població, una comarca o un país.
Vegeu també:
força2