Accessory
Etimologia: del ll. fīne, ablatiu de fīnis ‘terme’, inicialment absolut (‘essent tal cosa el terme’), després significà ‘(amb això) com a límit’; amb la -s adverbial (cf. abans) 1a font: c. 1400
Body
-
- preposició Introdueix la designació d’allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb a. Anirem fins allà. Hem d’arribar fins en aquella ermita. Des de Mataró fins a Barcelona. He llegit fins a la pàgina cinquanta. Fins al dia 30 inclusivament. Fins per Nadal. Ha plogut fins ara. No pararé fins a aconseguir-ho. Compta fins a cent. Van comprar fins a dos-cents cavalls.
- preposició En proposicions en què és expressada l’abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què hom passarà a fer-la, podrà fer-la, etc. No me n’aniré fins que no ho hàgim resolt tot. No els ho podrem trametre fins demà.
- preposició En expressions de comiat, indica el moment en què hom compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s’acomiada. Fins demà!
- fins que locució conjuntiva Introdueix proposicions temporals. Va treballar fins que es va fer fosc. No començarem fins que hi seran tots.
-
- adverbi Expressió ponderativa amb què hom presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., allò que afirma. Estava tan enrabiat, que fins plorava. L’aplaudiren tots, fins els seus adversaris.
- fins i tot locució adverbial Fins. Fins i tot ballàrem. M’agrada fins i tot vestida de negre.