■ encomanar

Etimologia: de comanar 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Confiar a algú de fer alguna cosa. El que pots fer tu, no ho encomanis a ningú!
    2. Confiar a algú de tenir cura d’algú o alguna cosa. M’ha encomanat la vigilància dels seus fills.
  2. pronominal
    1. Posar-se sota l’empara d’algú. Encomanar-se a Déu.
    2. història del dret A l’edat mitjana, posar-se, voluntàriament o per manament superior, sota la potestat d’un senyor.
    3. sense encomanar-se a Déu ni al diable (o al dimoni, o a santa Maria) Sense prendre cap precaució, sense meditar allò que hom vol fer.
    1. transitiu Contagiar.
    2. pronominal Contagiar-se.
  4. transitiu indústria tèxtil
    1. Fer acompanyar, en la màquina de parar, un fil trencat per un dels del seu costat quan hom no pot trobar el cap del fil trencat.
    2. Posar plegats tot al llarg dos o més fils, però sense retòrcer-los perquè formin un sol fil.