■ encertar

Etimologia: de cert1 1a font: c. 1390, Torcimany
    verb transitiu
    1. Fer bé una cosa, amb tota conformitat amb el fi preestablert. Avui hem encertat l’arròs: ha sortit molt bo!
    2. Fer arribar una cosa al punt precís a on l’agent la dirigia. No has encertat el cop!
    1. Trobar allò que hom busca, entre coses incertes o dubtoses. Aquest pintor sempre encerta el color que cal.
    2. Endevinar, descobrir per casualitat. Si encertes el que penso, et donaré un caramel.
    3. qui l’encerta l’endevina! (o si l’encerto l’endevino!) Expressió per a indicar que hom comença una cosa sense saber si l’acabarà amb èxit o no hi reeixirà.
  3. Tocar amb precisió un objecte determinat, un animal, una part del cos. Ha encertat el fitó. Movent així les mans m’encertaràs un ull! La llebre ens va passar a deu passes: tots dos li vam tirar i no la vam encertar.