Es mostren 3 resultats

■ dret1

dret

Etimologia: v. dret2
    masculí
  1. dret
    1. Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
    2. dret adjectiu Conjunt de normes destinades a regular la forma d’exercir o fer valer un dret determinat.
    3. dret administratiu dret administratiu Conjunt de normes jurídiques destinades a regular l’actuació de l’administració pública en l’àmbit de la societat, i la seva organització interna per aconseguir una millor eficàcia tècnica.
    4. dret aeronàutic Conjunt de normes que regulen la navegació aèria.
    5. dret agrari Conjunt de normes que regulen l’explotació i l’aprofitament agrícola, ramader i forestal.
    6. dret canònic dret canònic Conjunt de normes jurídiques dictades per l’autoritat eclesiàstica amb potestat legislativa, que regulen l’organització de l’Església i les relacions dels fidels amb la jerarquia i determinen els drets i deures dels fidels i dels ministres del culte.
    7. dret català Ordenament jurídic que estigué en vigor als Països Catalans fins als Decrets de Nova Planta (1707-16).
    8. dret català dret civil Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor fins el 1716, conservat i reduït al dret civil fins el 1960, que ha romàs relegat a un dret foral especialitzat en matèries successòries i familiars.
    9. dret civil dret civil Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
    10. dret comú Conjunt de normes que constitueixen la base dels denominats drets especials.
    11. dret comú història del dret Sistema de normes de l’Europa cristiana i romanitzada que tingué per base principal el dret romà justinianeu moderat pel canònic i amb sediments de dret feudal d’aplicació general.
    12. dret constitucional dret constitucional Part del dret que s’ocupa de l’estructura estatal i, per raons històriques, de l’organització del poder legislatiu i dels òrgans suprems de l’estat, com també dels drets fonamentals dels ciutadans: llibertat d’expressió, de reunió, d’associació, inviolabilitat del domicili, etc.
    13. dret consuetudinari Conjunt de pràctiques, d’hàbits i d’usos nats en la voluntat popular que, reiteradament utilitzats, han esdevingut norma amb rang de llei.
    14. dret de gents [ius gentium] dret romà A l’antiga Roma, conjunt de normes aplicables a tots els homes lliures, tant ciutadans com estrangers o pelegrins.
    15. dret del treball dret del treball Conjunt de normes que regulen les relacions entre el treball assalariat i el capital, relacions que poden ésser resumides en la prestació d’un treball per compte d’altri en situació de dependència, en canvi d’un salari.
    16. dret escrit Conjunt de normes que ha estat promulgat pel legislador i és contingut en preceptes legals.
    17. dret fiscal dret fiscal Part del dret administratiu relatiu a la finança pública que regula l’obtenció dels ingressos estatals, especialment a través del sistema impositiu, i llur utilització en les despeses públiques.
    18. dret internacional dret internacional Conjunt de regles jurídiques que consideren les relacions internacionals, els vincles entre els súbdits de diferents estats o la situació jurídica dels estrangers respecte al territori on es troben.
    19. dret local dret català Dret que regeix, no pas en la seva integritat, en algunes comarques, en oposició al dret general català.
    20. dret marítim dret marítim Conjunt de regles jurídiques referents als diversos drets i obligacions que afecten la navegació i, especialment, el transport de passatgers o de mercaderies en vaixells.
    21. dret mercantil dret mercantil Branca del dret que regula l’activitat econòmica mercantil.
    22. dret natural Conjunt de principis jurídics teòricament superiors al dret positiu, als quals aquest s’ha d’acomodar.
    23. dret penal dret penal Conjunt de normes que fixa les accions i omissions considerades nocives a l’ordre establert, determinades, reprimides i castigades en exercici de la potestat que l’estat s’atribueix en nom de la societat.
    24. dret processal dret processal Conjunt de principis i normes que regulen el procés, establint l’activitat del jutge, de les parts i dels interessats en la tasca de la tutela jurídica de l’estat.
    25. dret romà dret romà Conjunt de regles que regularen les relacions jurídiques del poble romà fins a l’època de Justinià (segle VI).
  2. dret Ciència que té per objecte l’estudi sistemàtic d’un ordenament jurídic.
    1. dret Facultat d’exigir hom allò que li és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l’autoritat estableix a favor seu o li és permès per qui pot.
    2. figuradament Influència legítima dels lligams afectius. Els drets de la sang. Els drets de l’amistat.
    3. a bon dret Amb justícia.
    4. de dret dret D’acord amb la llei.
    5. de dret diví Dit de l’autoritat emanada de Déu.
    6. dret adquirit dret Dret aconseguit o guanyat per algú abans del fet o de l’acte que se li oposa per impedir-li’n l’exercici o el gaudi.
    7. dret de deliberar dret civil Benefici de deliberar.
    8. dret expectant dret Situació interina del subjecte que espera que es donin les condicions necessàries perquè la seva situació jurídica sigui definitiva i durant la qual se li reconeix un cert statu quo.
    9. dret personal (o personalíssim) dret El dret que és inherent a la persona i que, essent intransmissible, s’extingeix amb la mort.
    10. dret personal dret civil Dret que relaciona els subjectes entre ells i no és atribuït a les persones sobre les coses (s’oposa a dret real).
    11. dret real dret civil Dret que es constitueix directament entre el subjecte actiu de la relació i la cosa, sense que calgui, per a la seva efectivitat, la intervenció d’una altra persona, car el dret segueix la cosa, en sigui quin vulgui el posseïdor.
    12. drets civils ciències polítiques Drets inherents a la personalitat i garantits per les constitucions polítiques.
    13. drets d’autor Drets morals i d’explotació que té l’autor d’una obra literària, artística o científica.
    14. drets humans dret internacional Conjunt de drets essencials de la persona humana reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada a l’ONU el 1948.
    15. drets passius dret Pensió de què gaudeix algú, pels serveis que prestà en un altre temps ell o algun dels seus parents.
    16. drets polítics ciències polítiques Drets relacionats amb la persona sota la seva condició de ciutadà i de participant en la comunitat política.
    17. dret subjectiu patrimonial dret Dret que atorga al seu titular el poder d’obtenir un determinat comportament (prestació) d’un altre subjecte.
    18. usar (algú) del seu dret dret processal Valer-se de l’acció que li competeix per a l’efecte que li convingui.
    19. usar (algú) del seu dret per extensió Exercir lícitament la seva llibertat.
  4. Poder abusiu de fer allò que un vol. El dret del més fort. El dret de conquesta.
  5. plural dret fiscal
    1. Imposts o taxes que graven determinades mercaderies.
    2. drets reals Impost que grava transmissions de béns i altres actes civils.


    6. Vegeu també:
    dret2

■ dret1

masculí dret Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació dret adjectiu Conjunt de normes destinades a regular la forma d’exercir o fer valer un dret determinat dret administratiu dret administratiu Conjunt de normes jurídiques destinades a regular l’actuació de l’administració pública en l’àmbit de la societat, i la seva organització interna per aconseguir una millor eficàcia tècnica dret aeronàutic Conjunt de normes que regulen…
Informació complementària
Traducció

■ dret2 | dreta

dret

Etimologia: del ll. vg. *drēctus, ll. cl. dīrēctus ‘recte, directe’, participi de dīrĭgĕre ‘dirigir’, der. de rĕgĕre ‘guiar, conduir, dirigir’ 1a font: 1088
    1. adjectiu Recte, que d’un extrem a l’altre no presenta cap canvi de direcció. Entre tots dos pobles la carretera és dreta com un fil. No té les cames tortes: les té ben dretes! Has de mirar, quan escrius, de fer les ratlles més dretes!
    2. adjectiu Recte, conforme a la raó o a la llei moral. És molt rebec: no podem fer-lo anar dret!
    3. femení Línia dreta; recta.
    4. a dreta llei No torcent la llei, en bona llei, en justícia estricta. A dreta llei no et correspon el premi, perquè no has fet prou mèrits.
    5. a dretes A posta, intencionadament. M’ha trepitjat a dretes, no sense voler!
    6. a dret fil En la direcció del fil o la fibra d’un teixit. Tallar, cosir a dret fil.
    7. a dret fil figuradament En línia recta. Corre a dret fil pels sembrats fins que arribis a la masia.
    8. camí dret figuradament Regla que traça el deure. Sigues honrat i no deixis el camí dret.
    9. de dret (o cap dret, o tot dret) En direcció recta. Venia embalat de dret cap a mi.
    10. de dret a En línia recta a, sense entretenir-se ni distreure’s, pel camí més curt. Quan acabi aquesta feina me n’aniré de dret al cinema.
    11. de dret a figuradament Si fas tants pecats aniràs de dret a l’infern!
    12. de dret en dret De fit a fit, directament. Mirar-se el sol de dret en dret.
    13. dret a En direcció a, cap a. Adeu-siau: me’n vaig dret a casa.
    14. dret com un fus (o com un ciri, o com un fil, o com un pal, etc.) Dit d’una cosa per indicar que és molt recta. Aquest arbre creix dret com un fus.
    15. dret i fet Completament format i desenvolupat. Volia un vedell i li han venut un bou dret i fet!
    16. en dret Davant per davant, en direcció recta. La nau va naufragar en dret de Sant Pol. Surt per aquella porta: en dret hi ha el pi de què et parlava.
    17. pel dret En línia recta, sense fer marrada. Ha volgut baixar el talús pel dret i s’ha trencat una cama.
    18. tirar al (o pel) dret figuradament Dir o fer una cosa sense pensar-s’hi gaire, directament. És un cagadubtes: no sap tirar al dret!
  2. adjectiu
    1. En posició vertical. Heu de posar els pals ben drets: que no es decantin a un costat ni a l’altre. Un paó amb la cua dreta.
    2. Dempeus. En entrar la reina al senat tots els membres es posaren drets.
    3. heràldica Dit del quadrúpede (generalment l’os) dreçat sobre les potes posteriors.
    4. cor net i cap dret Amb la consciència neta i la seguretat de no poder ésser blasmat amb raó.
    5. dret com un rave col·loquialment Ert. El sentinella estava dret com un rave.
  3. [abreviatura dt. dta.]
    1. adjectiu Situat, respecte a una persona, a la banda oposada a la del cor. Baixarem fins al pla pel vessant dret de la muntanya. El marge dret d’un full.
    2. adjectiu De dos òrgans, parts, membres, etc., simètrics del cos d’una persona o bèstia, dit del que és al costat dret. L’ull dret. L’orella dreta. La mà dreta. El pulmó dret. El fèmur dret. La banya dreta d’un boc. Només s’ha afaitat la polsera dreta.
    3. adjectiu per extensió Dit del costat d’un objecte o una cosa material que és situat, amb relació a la seva part anterior, com en l’home el costat dret amb relació a la cara. El costat dret d’un cotxe. L’ala dreta d’un exèrcit. L’ala dreta d’un edifici.
    4. femení Costat dret. És aquella xemeneia que hi ha a la dreta del campanar. Els àrabs escriuen de dreta a esquerra. Quan arribareu a la carena, tombeu a la dreta.
    5. femení Mà dreta. Em sembla que aquest noi és esquerrà, perquè no fa mai res amb la dreta.
    6. femení [sovint en pl] ciències polítiques Sector d’una assemblea política situat a la dreta del president i format, tradicionalment, pels representants dels partits conservadors.
    7. femení [sovint en pl] per extensió ciències polítiques Partit, ideologia o política de tendència conservadora. Van guanyar les dretes. Són gent de dretes.
    8. cop de dreta (o simplement dreta) esports En certs jocs de pilota, com el tennis, el bàdminton, la pilota, etc., cop donat a la pilota o al volant, des de la banda corresponent al braç amb què el jugador sosté la raqueta, la pala, etc.
    9. donar la dreta (a algú) Cedir-li el costat dret, posar-se a la seva esquerra, especialment per fer-li honor.
    10. dreta! Veu de comandament militar per a ordenar als soldats que girin cap al costat dret.
    11. ésser el braç dret (d’algú) Ésser el seu principal col·laborador, el qui li dona l’ajut més eficaç.
    12. no saber (algú) on té (o quina és) la mà dreta Estar desorientat.
    13. no saber (algú) on té (o quina és) la mà dreta Ésser molt ignorant.
  4. masculí i adjectiu Endret, anvers.


    5. Vegeu també:
    dret1

■ dret2 | dreta

adjectiu Recte, que d’un extrem a l’altre no presenta cap canvi de direcció Entre tots dos pobles la carretera és dreta com un fil No té les cames tortes les té ben dretes Has de mirar, quan escrius, de fer les ratlles més dretes adjectiu Recte, conforme a la raó o a la llei moral És molt rebec no podem fer-lo anar dret femení Línia dreta recta a dreta llei No torcent la llei, en bona llei, en justícia estricta A dreta llei no et correspon el premi, perquè no has fet prou mèrits a dretes A posta, intencionadament M’ha trepitjat a dretes, no sense voler a dret fil En…
Informació complementària
Traducció

albina, dret d’

albina, dret d’

Etimologia: del b. ll. albium (o albanus) ‘estranger’
història del dret Dret en virtut del qual la cort reial, un senyor feudal o el comú de les ciutats lliures podien confiscar els béns d’un estranger mort en el territori de llur jurisdicció.

albina, dret d’

història del dret Dret en virtut del qual la cort reial, un senyor feudal o el comú de les ciutats lliures podien confiscar els béns d’un estranger mort en el territori de llur jurisdicció