■ dret2 | dreta

Etimologia: del ll. vg. *drēctus, ll. cl. dīrēctus ‘recte, directe’, participi de dīrĭgĕre ‘dirigir’, der. de rĕgĕre ‘guiar, conduir, dirigir’ 1a font: 1088
    1. adjectiu Recte, que d’un extrem a l’altre no presenta cap canvi de direcció. Entre tots dos pobles la carretera és dreta com un fil. No té les cames tortes: les té ben dretes! Has de mirar, quan escrius, de fer les ratlles més dretes!
    2. adjectiu Recte, conforme a la raó o a la llei moral. És molt rebec: no podem fer-lo anar dret!
    3. femení Línia dreta; recta.
    4. a dreta llei No torcent la llei, en bona llei, en justícia estricta. A dreta llei no et correspon el premi, perquè no has fet prou mèrits.
    5. a dretes A posta, intencionadament. M’ha trepitjat a dretes, no sense voler!
    6. a dret fil En la direcció del fil o la fibra d’un teixit. Tallar, cosir a dret fil.
    7. a dret fil figuradament En línia recta. Corre a dret fil pels sembrats fins que arribis a la masia.
    8. camí dret figuradament Regla que traça el deure. Sigues honrat i no deixis el camí dret.
    9. de dret (o cap dret, o tot dret) En direcció recta. Venia embalat de dret cap a mi.
    10. de dret a En línia recta a, sense entretenir-se ni distreure’s, pel camí més curt. Quan acabi aquesta feina me n’aniré de dret al cinema.
    11. de dret a figuradament Si fas tants pecats aniràs de dret a l’infern!
    12. de dret en dret De fit a fit, directament. Mirar-se el sol de dret en dret.
    13. dret a En direcció a, cap a. Adeu-siau: me’n vaig dret a casa.
    14. dret com un fus (o com un ciri, o com un fil, o com un pal, etc.) Dit d’una cosa per indicar que és molt recta. Aquest arbre creix dret com un fus.
    15. dret i fet Completament format i desenvolupat. Volia un vedell i li han venut un bou dret i fet!
    16. en dret Davant per davant, en direcció recta. La nau va naufragar en dret de Sant Pol. Surt per aquella porta: en dret hi ha el pi de què et parlava.
    17. pel dret En línia recta, sense fer marrada. Ha volgut baixar el talús pel dret i s’ha trencat una cama.
    18. tirar al (o pel) dret figuradament Dir o fer una cosa sense pensar-s’hi gaire, directament. És un cagadubtes: no sap tirar al dret!
  2. adjectiu
    1. En posició vertical. Heu de posar els pals ben drets: que no es decantin a un costat ni a l’altre. Un paó amb la cua dreta.
    2. Dempeus. En entrar la reina al senat tots els membres es posaren drets.
    3. heràldica Dit del quadrúpede (generalment l’os) dreçat sobre les potes posteriors.
    4. cor net i cap dret Amb la consciència neta i la seguretat de no poder ésser blasmat amb raó.
    5. dret com un rave col·loquialment Ert. El sentinella estava dret com un rave.
  3. [abreviatura dt. dta.]
    1. adjectiu Situat, respecte a una persona, a la banda oposada a la del cor. Baixarem fins al pla pel vessant dret de la muntanya. El marge dret d’un full.
    2. adjectiu De dos òrgans, parts, membres, etc., simètrics del cos d’una persona o bèstia, dit del que és al costat dret. L’ull dret. L’orella dreta. La mà dreta. El pulmó dret. El fèmur dret. La banya dreta d’un boc. Només s’ha afaitat la polsera dreta.
    3. adjectiu per extensió Dit del costat d’un objecte o una cosa material que és situat, amb relació a la seva part anterior, com en l’home el costat dret amb relació a la cara. El costat dret d’un cotxe. L’ala dreta d’un exèrcit. L’ala dreta d’un edifici.
    4. femení Costat dret. És aquella xemeneia que hi ha a la dreta del campanar. Els àrabs escriuen de dreta a esquerra. Quan arribareu a la carena, tombeu a la dreta.
    5. femení Mà dreta. Em sembla que aquest noi és esquerrà, perquè no fa mai res amb la dreta.
    6. femení [sovint en pl] ciències polítiques Sector d’una assemblea política situat a la dreta del president i format, tradicionalment, pels representants dels partits conservadors.
    7. femení [sovint en pl] per extensió ciències polítiques Partit, ideologia o política de tendència conservadora. Van guanyar les dretes. Són gent de dretes.
    8. cop de dreta (o simplement dreta) esports En certs jocs de pilota, com el tennis, el bàdminton, la pilota, etc., cop donat a la pilota o al volant, des de la banda corresponent al braç amb què el jugador sosté la raqueta, la pala, etc.
    9. donar la dreta (a algú) Cedir-li el costat dret, posar-se a la seva esquerra, especialment per fer-li honor.
    10. dreta! Veu de comandament militar per a ordenar als soldats que girin cap al costat dret.
    11. ésser el braç dret (d’algú) Ésser el seu principal col·laborador, el qui li dona l’ajut més eficaç.
    12. no saber (algú) on té (o quina és) la mà dreta Estar desorientat.
    13. no saber (algú) on té (o quina és) la mà dreta Ésser molt ignorant.
  4. masculí i adjectiu Endret, anvers.


    5. Vegeu també:
    dret1