■ dret1

Etimologia: v. dret2
    masculí
  1. dret
    1. Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
    2. dret adjectiu Conjunt de normes destinades a regular la forma d’exercir o fer valer un dret determinat.
    3. dret administratiu dret administratiu Conjunt de normes jurídiques destinades a regular l’actuació de l’administració pública en l’àmbit de la societat, i la seva organització interna per aconseguir una millor eficàcia tècnica.
    4. dret aeronàutic Conjunt de normes que regulen la navegació aèria.
    5. dret agrari Conjunt de normes que regulen l’explotació i l’aprofitament agrícola, ramader i forestal.
    6. dret canònic dret canònic Conjunt de normes jurídiques dictades per l’autoritat eclesiàstica amb potestat legislativa, que regulen l’organització de l’Església i les relacions dels fidels amb la jerarquia i determinen els drets i deures dels fidels i dels ministres del culte.
    7. dret català Ordenament jurídic que estigué en vigor als Països Catalans fins als Decrets de Nova Planta (1707-16).
    8. dret català dret civil Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor fins el 1716, conservat i reduït al dret civil fins el 1960, que ha romàs relegat a un dret foral especialitzat en matèries successòries i familiars.
    9. dret civil dret civil Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
    10. dret comú Conjunt de normes que constitueixen la base dels denominats drets especials.
    11. dret comú història del dret Sistema de normes de l’Europa cristiana i romanitzada que tingué per base principal el dret romà justinianeu moderat pel canònic i amb sediments de dret feudal d’aplicació general.
    12. dret constitucional dret constitucional Part del dret que s’ocupa de l’estructura estatal i, per raons històriques, de l’organització del poder legislatiu i dels òrgans suprems de l’estat, com també dels drets fonamentals dels ciutadans: llibertat d’expressió, de reunió, d’associació, inviolabilitat del domicili, etc.
    13. dret consuetudinari Conjunt de pràctiques, d’hàbits i d’usos nats en la voluntat popular que, reiteradament utilitzats, han esdevingut norma amb rang de llei.
    14. dret de gents [ius gentium] dret romà A l’antiga Roma, conjunt de normes aplicables a tots els homes lliures, tant ciutadans com estrangers o pelegrins.
    15. dret del treball dret del treball Conjunt de normes que regulen les relacions entre el treball assalariat i el capital, relacions que poden ésser resumides en la prestació d’un treball per compte d’altri en situació de dependència, en canvi d’un salari.
    16. dret escrit Conjunt de normes que ha estat promulgat pel legislador i és contingut en preceptes legals.
    17. dret fiscal dret fiscal Part del dret administratiu relatiu a la finança pública que regula l’obtenció dels ingressos estatals, especialment a través del sistema impositiu, i llur utilització en les despeses públiques.
    18. dret internacional dret internacional Conjunt de regles jurídiques que consideren les relacions internacionals, els vincles entre els súbdits de diferents estats o la situació jurídica dels estrangers respecte al territori on es troben.
    19. dret local dret català Dret que regeix, no pas en la seva integritat, en algunes comarques, en oposició al dret general català.
    20. dret marítim dret marítim Conjunt de regles jurídiques referents als diversos drets i obligacions que afecten la navegació i, especialment, el transport de passatgers o de mercaderies en vaixells.
    21. dret mercantil dret mercantil Branca del dret que regula l’activitat econòmica mercantil.
    22. dret natural Conjunt de principis jurídics teòricament superiors al dret positiu, als quals aquest s’ha d’acomodar.
    23. dret penal dret penal Conjunt de normes que fixa les accions i omissions considerades nocives a l’ordre establert, determinades, reprimides i castigades en exercici de la potestat que l’estat s’atribueix en nom de la societat.
    24. dret processal dret processal Conjunt de principis i normes que regulen el procés, establint l’activitat del jutge, de les parts i dels interessats en la tasca de la tutela jurídica de l’estat.
    25. dret romà dret romà Conjunt de regles que regularen les relacions jurídiques del poble romà fins a l’època de Justinià (segle VI).
  2. dret Ciència que té per objecte l’estudi sistemàtic d’un ordenament jurídic.
    1. dret Facultat d’exigir hom allò que li és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l’autoritat estableix a favor seu o li és permès per qui pot.
    2. figuradament Influència legítima dels lligams afectius. Els drets de la sang. Els drets de l’amistat.
    3. a bon dret Amb justícia.
    4. de dret dret D’acord amb la llei.
    5. de dret diví Dit de l’autoritat emanada de Déu.
    6. dret adquirit dret Dret aconseguit o guanyat per algú abans del fet o de l’acte que se li oposa per impedir-li’n l’exercici o el gaudi.
    7. dret de deliberar dret civil Benefici de deliberar.
    8. dret expectant dret Situació interina del subjecte que espera que es donin les condicions necessàries perquè la seva situació jurídica sigui definitiva i durant la qual se li reconeix un cert statu quo.
    9. dret personal (o personalíssim) dret El dret que és inherent a la persona i que, essent intransmissible, s’extingeix amb la mort.
    10. dret personal dret civil Dret que relaciona els subjectes entre ells i no és atribuït a les persones sobre les coses (s’oposa a dret real).
    11. dret real dret civil Dret que es constitueix directament entre el subjecte actiu de la relació i la cosa, sense que calgui, per a la seva efectivitat, la intervenció d’una altra persona, car el dret segueix la cosa, en sigui quin vulgui el posseïdor.
    12. drets civils ciències polítiques Drets inherents a la personalitat i garantits per les constitucions polítiques.
    13. drets d’autor Drets morals i d’explotació que té l’autor d’una obra literària, artística o científica.
    14. drets humans dret internacional Conjunt de drets essencials de la persona humana reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada a l’ONU el 1948.
    15. drets passius dret Pensió de què gaudeix algú, pels serveis que prestà en un altre temps ell o algun dels seus parents.
    16. drets polítics ciències polítiques Drets relacionats amb la persona sota la seva condició de ciutadà i de participant en la comunitat política.
    17. dret subjectiu patrimonial dret Dret que atorga al seu titular el poder d’obtenir un determinat comportament (prestació) d’un altre subjecte.
    18. usar (algú) del seu dret dret processal Valer-se de l’acció que li competeix per a l’efecte que li convingui.
    19. usar (algú) del seu dret per extensió Exercir lícitament la seva llibertat.
  4. Poder abusiu de fer allò que un vol. El dret del més fort. El dret de conquesta.
  5. plural dret fiscal
    1. Imposts o taxes que graven determinades mercaderies.
    2. drets reals Impost que grava transmissions de béns i altres actes civils.


    6. Vegeu també:
    dret2