■ dona

Etimologia: del ll. vg. dŏmna, contracció del cl. dŏmĭna ‘senyora’, femení de dŏmĭnus ‘senyor’, sentit que conservà en el cat. ant 1a font: s. XII
  1. femení
    1. Persona del sexe femení.
    2. dona de bé Dona honrada, especialment la que guarda bona conducta moral.
    3. dona de casa (o de la casa) Dona que té cura de l’organització interna d’una casa; mestressa de casa.
    4. dona de casa seva (o de sa casa) Dona que espontàniament es dedica al govern de la casa i surt poc.
    5. dona de claus (o de govern) Serventa de confiança encarregada de les claus i de l’economia d’una casa.
    6. dona de la vida (o de cadira, o de mala vida, o de món, o pública) Prostituta.
    7. dona del públic (o errada) antigament Prostituta.
    8. dona del temps meteorologia Meteoròloga que elabora i presenta la informació meteorològica en un mitjà de comunicació, especialment audiovisual.
    9. dona homenenca Dona de temperament, posats, etc., d’home.
    10. dona orquestra espectacles Música ambulant que toca simultàniament diversos instruments que duu al damunt.
    11. fer de dona vella Vigilar el jovent d’ambdós sexes per evitar que s’excedeixin en festejar, en l’esplai col·lectiu, etc.
    12. mala dona Prostituta.
  2. femení
    1. Persona del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat.
    2. ja és dona (o una dona) Expressió emprada per a indicar que una noia ja té la menstruació.
  3. femení Persona del sexe femení que ha practicat l’acte sexual.
  4. femení Muller.
  5. femení
    1. Persona del sexe femení dotada de les qualitats que caracteritzen la maduresa psíquica.
    2. especialment i per extensió Persona del sexe femení d’edat madura.
  6. adjectiu Que posseeix en un alt grau els caràcters, les habituds, les qualitats, etc., de la dona. És molt dona: qui es casi amb ella farà sort!
  7. femení Persona adulta del sexe femení que pertany a les classes populars o que en té l’aparença, especialment la que fa feines tosques o servils. La dona dels lavabos. La dona de fer feines.
  8. femení Femella, especialment en el llenguatge infantil. La dona del toro és la vaca.
  9. femení història Tractament honorífic femení corresponent al masculí don.
  10. femení
    1. antigament Senyora. Nostra Dona de Montserrat.
    2. dona i madona Senyora i majora, que té domini absolut.
    3. ésser dona de fer (quelcom) Tenir poder, coratge, de fer-ho. No ets dona de fer això!
  11. femení Llevadora.
  12. dona! interjecció col·loquialment Vocatiu emprat en parlar a una nena o a una dona a qui no es tracta amb especial respecte, com a expressió d’enuig, d’impaciència, etc.
  13. dona d’aigua popularment Fada que habita en pous, fonts, aiguamolls, etc.