■ cosa

Etimologia: del ll. causa ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en ll. vg., en sinònim de res ‘cosa’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Tot allò que existeix o és concebut d’existir com a entitat separada, sia material o espiritual, concreta o abstracta. Déu és aquella cosa que fa ploure i florir i granar. Totes les coses animades moren. És la cosa més bella del món.
    2. alguna cosa (o qualque cosa) Indica una realitat amb una gran indeterminació. S’atansa alguna cosa.
    3. altra (o una altra) cosa Molt diferent. Tot semblava una altra cosa. Altra cosa era el port d’aquell temps.
    4. cosa per cosa (o de cosa en cosa) Detalladament, una cosa després de l’altra i sense deixar-ne cap. Ves-ho empaquetant tot cosa per cosa.
    5. ésser tots una cosa (o ésser tots una sola cosa, o ésser tota una cosa) Estar molt units.
    6. no ésser (algú) cosa bona Ésser molt dolent.
    7. per cosa en el món (o del segle) Per res del món, de cap manera.
    8. què cosa Quina cosa, què. No sé pas què cosa és.
    9. semblar una altra cosa Tenir algú una figura grotesca o repulsiva.
    10. totes les coses (o totes coses, o tota cosa) Tot. Totes les coses del món són traspassadores.
    1. Allò que és real, concret, essencial, per oposició a ideal, abstracte, aparent. Les coses i les idees que les representen. El nom no fa la cosa. Fixar-se en les coses i no en les aparences.
    2. filosofia Realitat substancial.
    3. cosa en si filosofia Realitat tal com és en ella mateixa, absolutament i independentment de les possibilitats del coneixement humà.
    1. Allò que és inanimat, per oposició a vivent. Els éssers i les coses.
    2. plural Objectes que serveixen per a fer un treball, prestar un servei determinat, que pertanyen a algú. Les coses d’escriure. Les meves coses.
    1. Allò que hom fa, diu, pensa, percep, sap, coneix. Sempre deixa les coses a mig fer. Ha repetit cent vegades la mateixa cosa. És cosa ben sabuda que... Hem vist coses més bones!
    2. Qualitat, dita, acció, etc., que hom considera peculiars d’una persona o d’una mena de persones, especialment si fan estrany. La cosa millor que té és la seva generositat. Cadascú té les seves coses. Surt amb unes coses! Coses de criatures.
    3. com qui no vol la cosa Fingint manca d’interès. Ho ha deixat anar com qui no vol la cosa.
    4. com una mala cosa Molt, terriblement. Treballa com una mala cosa.
    5. dir les coses pel seu nom Parlar amb sinceritat, sense por ni subterfugis.
    6. dir quatre coses ben dites Cantar a algú les veritats.
    7. no dir una cosa per l’altra Dir la veritat.
    8. no fer cosa bona Obrar sempre malament.
    9. una cosa de no dir Molt, ultra mesura. M’agrada una cosa de no dir.
    1. Esdeveniment, circumstància, incidència, situació. Ha passat una cosa terrible. Cal prendre les coses tal com venen. Són coses de la vida. La cosa està malament.
    2. no fos cosa que No s’esdevingués que. No hi vagis, no fos cosa que s’enfadés.
    1. Afer, assumpte, qüestió. L’estat de les coses. Com van les coses? Això és cosa teva. La cosa està en això.
    2. ésser cosa de Convenir, ésser oportú. Seria cosa de fer-los veure que han de treballar.
    3. la cosa pública Els afers de govern de la comunitat política.
  7. dret Objecte que té una realitat diferent de l’home i dels seus actes i que és susceptible d’ésser regulat jurídicament.
  8. bona (o una bona) cosa Una quantitat considerable d’alguna cosa. Collirem bona cosa de gra.
  9. cosa de Aproximadament. Fa cosa d’un any. Hi ha cosa d’un quilòmetre.
  10. poca (o molta, o força, etc.) cosa Una quantitat petita, gran, etc., d’alguna cosa. N’ha romàs poca cosa.
  11. poca cosa
    1. Dit d’una cosa sense importància. No res, poca cosa.
    2. Dit d’una persona insignificant, feble de cos o d’esperit. És molt poca cosa.
  12. si altra cosa no Si més no.