■ corrent

Etimologia: de córrer 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Dit de l’aigua o d’un altre fluid que corre, que no està aturat.
  2. masculí
    1. Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció.
    2. Moviment d’aquesta massa. Amb les finestres obertes hi ha corrent.
    3. figuradament Ús general; moda. Fins en això cal seguir el corrent.
    4. figuradament Emoció simultània o mútua en dues persones o més.
    5. electricitat i electrotècnia Moviment de càrregues elèctriques en un medi o al llarg d’un circuit.
    6. electricitat Intensitat d’un corrent elèctric.
    7. partícules elementals En física de partícules, moviment o evolució d’una càrrega (en el sentit general) en una interacció.
    8. contra corrent En direcció contrària a la del moviment de l’aigua.
    9. contra corrent figuradament Contra l’opinió o els costums predominants.
    10. corrent d’opinió (o simplement corrent) Sector d’ideologia diferenciada dins un partit polític, una organització, etc.
    11. deixar-se dur pel corrent figuradament Obrar en consonància amb les opinions o els costums predominants.
  3. adjectiu
    1. Dit de l’any, el mes, etc., actuals, en curs. El deu del mes corrent.
    2. Dit del preu que té una mercaderia actualment. Comprar al preu corrent.
    3. posar (o tenir) al corrent figuradament Fer o haver fet una cosa endarrerida.
    4. posar (o tenir) al corrent figuradament Assabentar o haver assabentat (algú) del que passa.
    5. posar-se (o estar) al corrent figuradament Pagar o haver pagat els deutes endarrerits, fer o haver fet la feina endarrerida, etc.
    6. posar-se (o estar) al corrent figuradament Assabentar-se o haver-se assabentat del que passa.
  4. adjectiu
    1. Que circula.
    2. Generalment acceptat, admès per l’ús comú, pel costum.
    3. numismàtica Dit de la moneda de bona llei i bon pes, admesa correntment en el comerç.
  5. adjectiu heràldica Dit de l’animal representat en acció de córrer.