■ corda

Etimologia: del ll. chorda ‘fil cilíndric d’un instrument musical; soga’, i aquest, del gr. khordḗ ‘tripa; corda musical’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. indústria tèxtil Conjunt de fils o fibres de cànem, cotó, espart, etc., retorts o trenats, anomenats cordons, els quals torçuts tots junts formen un cos cilíndric, flexible, d’un gruix variable.
    2. pesca Ormeig de pesca consistent en una corda, ancorada mitjançant un roc gros, que es manté suspesa d’un flotador vertical i tibant dins l’aigua i que duu un fil amb un ham enferit a mig aire.
    3. gimnàstica En gimnàstica rítmica, aparell manual consistent en un cordill gruixut i flexible de longitud proporcional a l’alçada de la gimnasta.
    4. a casa d’un penjat no hi anomenis cordes Refrany que recomana d’ésser discrets i no parlar de certes coses davant de gent que se’n pot disgustar.
    5. corda de nusos Corda proveïda de nusos de distància en distància per tal de poder-s’hi enfilar tot al llarg.
    6. estar amb la corda al coll figuradament Estar amb el dogal al coll.
    7. saltar a corda (o joc de la corda) jocs d’entreteniment Joc que consisteix a fer voltar, a l’aire i a l’altura d’una persona, una corda sostinguda pels caps i a saltar-la cada vegada que toca a terra.
    1. Corda feta de cànem, de crin, de tripa, etc., que hom col·loca ben tesa entre els dos extrems de la ballesta o de l’arc de tirar sagetes i serveix per a parar l’arma.
    2. arquitectura Línia d’arrencada d’un arc o d’una volta.
    3. geometria Segment de recta que uneix dos punts de qualsevol corba o superfície.
    4. afluixar la corda figuradament Disminuir la severitat o l’esforç.
    5. estirar (o tibar) la corda figuradament Portar massa enllà les coses, extremar el rigor.
    6. tant s’estira la corda, que a la fi es trenca Refrany que significa que no convé d’extremar el rigor, perquè produeix efectes contraproduents.
    1. anatomia Nom de certs lligaments, de certs nervis i de certs conductes membranosos.
    2. corda dorsal embriologia Notocordi.
    3. corda vocal anatomia i fonètica, fonologia Cadascun dels quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe, els quals, disposats en sentit anteroposterior, tenen, com a inserció anterior, el cartílag tiroide i, posteriorment, el cartílag aritenoide.
  4. construcció naval Peça gruixuda de fusta que va de popa a proa per sota dels baus, descansa sobre puntals i serveix de reforç al buc contra la flexió longitudinal.
  5. esports Vorera que delimita el perímetre interior d’una pista d’atletisme, d’un velòdrom, etc., i que en determina la longitud.
  6. música Cadascuna de les quatre veus o registres fonamentals.
  7. música
    1. Fil cilíndric de determinats instruments la vibració del qual en produeix el so.
    2. corda sensible figuradament Part sensible de l’esperit.
    3. instrument de corda Instrument musical el so del qual és produït per la vibració de les cordes.
    4. tocar la corda sensible figuradament Atacar (una persona o una cosa) pel punt més dèbil o més sensible.
    1. rellotgeria Part propulsora del mecanisme d’un rellotge, constituïda per una tira d’acer enrotllada en el tambor.
    2. donar corda rellotgeria Donar tensió a la corda o apujar els pesos.
    3. donar corda figuradament Animar (algú) en les seves inclinacions, especialment incitar-lo a prosseguir parlant.
    4. tenir corda figuradament Estar algú en disposició de prosseguir fent alguna cosa.
  9. corda fluixa Filferro poc tesat on els funàmbuls fan llurs exercicis.