<title type="display">col·lar</title>
Body
verb
transitiu antigament Donar col·lació, conferir un càrrec, un benefici, etc.
Es mostren 3 resultats
■
collar1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collar</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. collare, íd. (v. coll1) 1a font: 1316
Body
-
masculí
- Corretja, cadena, etc., que hom posa al voltant del coll d’un animal.
- Cèrcol de metall posat al coll d’un malfactor com a càstig, d’un esclau com a senyal de servitud, etc.
- Ornament de coll.
- Cadena d’or que portaven al coll els cavallers de certs ordes.
- Collaret.
- armament Peça de l’arnès del cavall, generalment de malla, emprada al segle XV.
- entomologia Expansió membranosa lobulada del protòrax d’alguns insectes.
- motors Cap de biela que forma un coixinet de gran diàmetre, dins el qual s’allotja i gira una excèntrica.
-
- oficis manuals Peça en forma d’anella circular o semicircular emprada per a estrènyer un objecte o per a subjectar-ne d’altres mantenint-los units estretament entre ells.
- collar de raca marina, marítim Anell, format per un bastard o més que enfilen uns abartrells, usat per a fermar una perxa a un pal i facilitar-ne el moviment.
- zoologia En el plomatge o el pelatge d’un animal, taca anular al voltant del coll.
Vegeu també:
collar2
■
collar1
masculí Corretja, cadena, etc, que hom posa al voltant del coll d’un animal Cèrcol de metall posat al coll d’un malfactor com a càstig, d’un esclau com a senyal de servitud, etc Ornament de coll Cadena d’or que portaven al coll els cavallers de certs ordes Collaret armament Peça de l’arnès del cavall, generalment de malla, emprada al segle XV entomologia Expansió membranosa lobulada del protòrax d’alguns insectes motors Cap de biela que forma un coixinet de gran diàmetre, dins el qual s’allotja i gira una excèntrica oficis manuals Peça en forma d’anella circular o semicircular emprada per a…
■
collar2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collar</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: accepció sorgida de l’acció de lligar un animal pel coll, fermar-lo (v. coll1) 1a font: s. XIII, Desclot
Body
-
verb
transitiu
- Unir, ajuntar, dues peces o més per mitjà de cargols i llurs femelles, o emprant uns altres estris de subjecció.
- Enjovar, junyir.
- figuradament i col·loquialment Subjectar, sotmetre (algú). L’heu de collar més, que és un tranquil.
- Clavar (un cargol).
- marina, marítim Cargolar la vela, plegar-la sobre la verga o botavara o un masteler i afermar-la amb botafions.
-
indústria tèxtil
- Fer voltar la roda del collador del teler perquè la roda quedi tibant.
- Carregar de pes la romana del plegador per augmentar la tibantor de l’ordit.
Vegeu també:
collar1
■
collar2
verb transitiu Unir, ajuntar, dues peces o més per mitjà de cargols i llurs femelles, o emprant uns altres estris de subjecció Enjovar, junyir figuradament i colloquialment Subjectar, sotmetre algú L’heu de collar més, que és un tranquil Clavar un cargol marina, marítim Cargolar la vela, plegar-la sobre la verga o botavara o un masteler i afermar-la amb botafions indústria tèxtil Fer voltar la roda del collador del teler perquè la roda quedi tibant Carregar de pes la romana del plegador per augmentar la tibantor de l’ordit Vegeu també collar 1