■ collar2

Etimologia: accepció sorgida de l’acció de lligar un animal pel coll, fermar-lo (v. coll1) 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
  1. Unir, ajuntar, dues peces o més per mitjà de cargols i llurs femelles, o emprant uns altres estris de subjecció.
  2. Enjovar, junyir.
  3. figuradament i col·loquialment Subjectar, sotmetre (algú). L’heu de collar més, que és un tranquil.
  4. Clavar (un cargol).
  5. marina, marítim Cargolar la vela, plegar-la sobre la verga o botavara o un masteler i afermar-la amb botafions.
  6. indústria tèxtil
    1. Fer voltar la roda del collador del teler perquè la roda quedi tibant.
    2. Carregar de pes la romana del plegador per augmentar la tibantor de l’ordit.



    7. Vegeu també:
    collar1