■ collar1

Etimologia: del ll. collare, íd. (v. coll1) 1a font: 1316
    masculí
  1. Corretja, cadena, etc., que hom posa al voltant del coll d’un animal.
  2. Cèrcol de metall posat al coll d’un malfactor com a càstig, d’un esclau com a senyal de servitud, etc.
  3. Ornament de coll.
  4. Cadena d’or que portaven al coll els cavallers de certs ordes.
  5. Collaret.
  6. armament Peça de l’arnès del cavall, generalment de malla, emprada al segle XV.
  7. entomologia Expansió membranosa lobulada del protòrax d’alguns insectes.
  8. motors Cap de biela que forma un coixinet de gran diàmetre, dins el qual s’allotja i gira una excèntrica.
    1. oficis manuals Peça en forma d’anella circular o semicircular emprada per a estrènyer un objecte o per a subjectar-ne d’altres mantenint-los units estretament entre ells.
    2. collar de raca marina, marítim Anell, format per un bastard o més que enfilen uns abartrells, usat per a fermar una perxa a un pal i facilitar-ne el moviment.
  10. zoologia En el plomatge o el pelatge d’un animal, taca anular al voltant del coll.



    11. Vegeu també:
    collar2