<title type="display">col·l.</title>
Body
-
abreviatura
- col·laboració.
- col·laborador -a.
- col·lecció 1.
Es mostren 4 resultats
col·l.
col·l.
abreviatura collaboració collaborador -a collecció 1
■
coll1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coll</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. cŏllum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí
-
- anatomia animal Part, generalment estreta, del cos de molts animals que uneix el cap amb el tronc.
- a coll locució adverbial Sobre la regió veïna al coll, les espatlles i una part d’esquena. S’ha carregat el feix de llenya a coll.
- anar amb el coll dret figuradament Tenir molt d’orgull.
- donar (o tenir, o prendre’s, etc.) de coll (un cert temps) Donar, tenir, prendre’s, etc., un termini. Tenir pocs dies de coll per a pagar.
- entre cap i coll locució adverbial A la base del crani. Li ha tirat la pilota entre cap i coll.
- entre cap i coll locució adverbial figuradament Enutjosament. Li ha engegat un sermó entre cap i coll.
- estar endeutat fins al coll figuradament Tenir molts deutes.
- estar-ne (d’una cosa) fins al coll figuradament Estar-ne tip.
- posar el coll en (un treball, un afer, etc.) figuradament Posar-hi tot l’esforç.
- posar el dogal al coll figuradament Fer esclau (una persona, un poble, etc.).
- posar el peu al coll figuradament Vèncer (algú).
- tallar el coll Degollar (algú), decapitar-lo.
- tenir el peu al coll figuradament Tenir dominat (algú).
- tòrcer el coll Escanyar (algú).
- tòrcer el coll figuradament Morir.
- trencar-se (o rompre’s) el coll Morir d’accident.
-
- Part d’un vestit pròxima al coll o que el volta. Coll dret, fluix. Coll rodó.
- coll d’aletes Coll, postís o de camisa, emmidonat i amb les puntes doblegades.
- coll postís (o simplement coll) especialment Coll que es pot posar i treure. Planxar, emmidonar, un coll. Canviar el coll de la camisa.
- no sentir-lo ni el coll de la camisa figuradament No entendre’l ningú perquè parla excessivament baix. No l’ha sentit ni el coll de la camisa.
-
- Part d’un objecte que, per la forma, la situació o l’ús recorda el coll d’un animal.
- Part superior i més prima d’una ampolla, d’un flascó, d’una gerra, etc. L’ampolla s’ha trencat pel coll.
- marina, marítim Part més prima d’un pal o d’un masteler, compresa entre l’encapelladura de l’eixàrcia i la creu de la verga.
- marina, marítim Punt del rem, situat entre el guió i la canya, per on sol jugar dins l’estrop o en la forqueta.
- motors Zona de menys diàmetre d’un eix de transmissió on recolza un coixinet de fricció.
- coll de gaó construcció naval Punt de la quilla on comença la roda.
- coll de la fusada indústria tèxtil Part superior per on comença a debanar-se.
- coll de pou Ampit al voltant de la boca d’un pou.
- coll d’una planta botànica Zona d’unió de la tija amb l’arrel.
-
- Gola. Tenir mal de coll, el coll sec. Escurar-se el coll.
- mentir pel coll figuradament Mentir descaradament.
- no passar del coll figuradament No ésser agradable.
- tenir coll avall (o a mig coll) figuradament Veure una cosa segura.
-
anatomia
- Part més prima d’un membre o una víscera.
- coll anatòmic Constricció de l’húmer i el fèmur immediatament per sota de la superfície articular.
- coll quirúrgic Constricció de l’húmer i el fèmur per sota dels trocànters.
- coll uterí Porció inferior i estreta de l’úter, compresa entre el cos i l’orifici.
-
construcció
- Biga en volada o mènsula.
- coll fals Tauló travesser d’una bastida, recolzat en una paret, sobre el qual descansen de pla els taulons on s’instal·len els treballadors.
- coll de platabanda indústria tèxtil En la màquina de filar selfactina, regle que aguanta les pues per la part mitjana.
Vegeu també:
coll2
coll3
■
coll1
masculí anatomia animal Part, generalment estreta, del cos de molts animals que uneix el cap amb el tronc a coll locució adverbial Sobre la regió veïna al coll, les espatlles i una part d’esquena S’ha carregat el feix de llenya a coll anar amb el coll dret figuradament Tenir molt d’orgull donar o tenir , o prendre’s , etc de coll un cert temps Donar, tenir, prendre’s, etc, un termini Tenir pocs dies de coll per a pagar entre cap i coll locució adverbial A la base del crani Li ha tirat la pilota entre…
■
coll2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coll</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. cŏllis, íd.
Body
-
masculí
- dialectal antigament Puig, turó.
- geomorfologia Depressió a la carena d’una serralada o d’un contrafort, sovint utilitzada per a transitar d’un vessant a l’altre.
- heràldica Figura que representa dos monts units per la base, el de la destra més alt que el de la sinistra.
Vegeu també:
coll1
coll3
■
coll2
masculí dialectal antigament Puig, turó geomorfologia Depressió a la carena d’una serralada o d’un contrafort, sovint utilitzada per a transitar d’un vessant a l’altre heràldica Figura que representa dos monts units per la base, el de la destra més alt que el de la sinistra Vegeu també coll 1 coll 3
■
coll3
masculí jocs d’entreteniment Cadascuna de les sèries en què es divideix una baralla de cartes oros, copes, cors, diamants, etc Vegeu també coll 2 coll 1