■ coll2

Etimologia: del ll. cŏllis, íd.
    masculí
  1. dialectal antigament Puig, turó.
  2. geomorfologia Depressió a la carena d’una serralada o d’un contrafort, sovint utilitzada per a transitar d’un vessant a l’altre.
  3. heràldica Figura que representa dos monts units per la base, el de la destra més alt que el de la sinistra.



    4. Vegeu també:
    coll1
    coll3