■ coll1

Etimologia: del ll. cŏllum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. anatomia animal Part, generalment estreta, del cos de molts animals que uneix el cap amb el tronc.
    2. a coll locució adverbial Sobre la regió veïna al coll, les espatlles i una part d’esquena. S’ha carregat el feix de llenya a coll.
    3. anar amb el coll dret figuradament Tenir molt d’orgull.
    4. donar (o tenir, o prendre’s, etc.) de coll (un cert temps) Donar, tenir, prendre’s, etc., un termini. Tenir pocs dies de coll per a pagar.
    5. entre cap i coll locució adverbial A la base del crani. Li ha tirat la pilota entre cap i coll.
    6. entre cap i coll locució adverbial figuradament Enutjosament. Li ha engegat un sermó entre cap i coll.
    7. estar endeutat fins al coll figuradament Tenir molts deutes.
    8. estar-ne (d’una cosa) fins al coll figuradament Estar-ne tip.
    9. posar el coll en (un treball, un afer, etc.) figuradament Posar-hi tot l’esforç.
    10. posar el dogal al coll figuradament Fer esclau (una persona, un poble, etc.).
    11. posar el peu al coll figuradament Vèncer (algú).
    12. tallar el coll Degollar (algú), decapitar-lo.
    13. tenir el peu al coll figuradament Tenir dominat (algú).
    14. tòrcer el coll Escanyar (algú).
    15. tòrcer el coll figuradament Morir.
    16. trencar-se (o rompre’s) el coll Morir d’accident.
    1. Part d’un vestit pròxima al coll o que el volta. Coll dret, fluix. Coll rodó.
    2. coll d’aletes Coll, postís o de camisa, emmidonat i amb les puntes doblegades.
    3. coll postís (o simplement coll) especialment Coll que es pot posar i treure. Planxar, emmidonar, un coll. Canviar el coll de la camisa.
    4. no sentir-lo ni el coll de la camisa figuradament No entendre’l ningú perquè parla excessivament baix. No l’ha sentit ni el coll de la camisa.
    1. Part d’un objecte que, per la forma, la situació o l’ús recorda el coll d’un animal.
    2. Part superior i més prima d’una ampolla, d’un flascó, d’una gerra, etc. L’ampolla s’ha trencat pel coll.
    3. marina, marítim Part més prima d’un pal o d’un masteler, compresa entre l’encapelladura de l’eixàrcia i la creu de la verga.
    4. marina, marítim Punt del rem, situat entre el guió i la canya, per on sol jugar dins l’estrop o en la forqueta.
    5. motors Zona de menys diàmetre d’un eix de transmissió on recolza un coixinet de fricció.
    6. coll de gaó construcció naval Punt de la quilla on comença la roda.
    7. coll de la fusada indústria tèxtil Part superior per on comença a debanar-se.
    8. coll de pou Ampit al voltant de la boca d’un pou.
    9. coll d’una planta botànica Zona d’unió de la tija amb l’arrel.
    1. Gola. Tenir mal de coll, el coll sec. Escurar-se el coll.
    2. mentir pel coll figuradament Mentir descaradament.
    3. no passar del coll figuradament No ésser agradable.
    4. tenir coll avall (o a mig coll) figuradament Veure una cosa segura.
  5. anatomia
    1. Part més prima d’un membre o una víscera.
    2. coll anatòmic Constricció de l’húmer i el fèmur immediatament per sota de la superfície articular.
    3. coll quirúrgic Constricció de l’húmer i el fèmur per sota dels trocànters.
    4. coll uterí Porció inferior i estreta de l’úter, compresa entre el cos i l’orifici.
  6. construcció
    1. Biga en volada o mènsula.
    2. coll fals Tauló travesser d’una bastida, recolzat en una paret, sobre el qual descansen de pla els taulons on s’instal·len els treballadors.
  7. coll de platabanda indústria tèxtil En la màquina de filar selfactina, regle que aguanta les pues per la part mitjana.



    8. Vegeu també:
    coll2
    coll3