cella
Accessory
Etimologia: del ll. cĭlĭa, pl. del ll. td. cĭlĭum ‘parpella, cella’, reducció del ll. cl. supercĭlĭum ‘cella’ pròpiament 1a font: s. XIII, Vides
Body
-
femení
-
- anatomia Conjunt de pèls situats a la vora superior de l’òrbita de cadascun dels dos ulls, amb funció protectora. Celles clares, espesses.
- cremar-se les celles figuradament Estudiar molt i amb una gran atenció una cosa.
- ficar-se (una cosa) entre cella i cella figuradament Tenir un ferm propòsit, una idea fixa.
- anatomia Arc orbitari del frontal. Arquejar, arrufar, les celles.
- meteorologia Núvol prim, allargassat, que es posa al cim de les muntanyes, a l’horitzó, etc.
-
- per extensió Part que sobresurt un poc en alguns objectes.
- geomorfologia Part més alta d’una muntanya.
- cella de la fava botànica Llombrígol de la fava, estès a manera de banda negra en el cap més ample.