Es mostren 3 resultats

cella

cella

Accessory
Etimologia: del ll. cĭlĭa, pl. del ll. td. cĭlĭum ‘parpella, cella’, reducció del ll. cl. supercĭlĭum ‘cella’ pròpiament 1a font: s. XIII, Vides
Body
    femení
    1. anatomia Conjunt de pèls situats a la vora superior de l’òrbita de cadascun dels dos ulls, amb funció protectora. Celles clares, espesses.
    2. cremar-se les celles figuradament Estudiar molt i amb una gran atenció una cosa.
    3. ficar-se (una cosa) entre cella i cella figuradament Tenir un ferm propòsit, una idea fixa.
  1. anatomia Arc orbitari del frontal. Arquejar, arrufar, les celles.
  2. meteorologia Núvol prim, allargassat, que es posa al cim de les muntanyes, a l’horitzó, etc.
    1. per extensió Part que sobresurt un poc en alguns objectes.
    2. geomorfologia Part més alta d’una muntanya.
    3. cella de la fava botànica Llombrígol de la fava, estès a manera de banda negra en el cap més ample.

cella

cel·la

cel·la

Accessory
Etimologia: del ll. cĕlla ‘cambra petita, rebost’ 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. Cambra o dormitori individual petit en els convents, els col·legis, les presons, etc.
  2. aeronàutica Conjunt del buc i l’ala de l’avió, desproveït de motors.
  3. anatomia vegetal Cadascun dels compartiments petits d’una antera, un ovari, un esporangi, etc.
  4. apicultura Cadascun dels petits compartiments de les bresques que construeixen alguns himenòpters.
  5. (o cel·la unitat) cristal·lografia Element bàsic d’una xarxa cristal·lina, la qual pot generar per translació.
  6. entomologia Zona de les ales dels insectes delimitada per nervis.
  7. història Part del temple clàssic on era guardada la imatge de la divinitat.
  8. història Durant l’alta edat mitjana, petit monestir independent lligat només al bisbe o al senyor del lloc.
  9. informàtica
    1. Unitat funcional bàsica dins un sistema compost d’elements idèntics. Cel·la d’un full informàtic.
    2. Element de memòria capaç de contenir un bit.
  10. mecànica estadística Element de volum de l’espai de fase, corresponent a l’hiperparal·lelepípede, els costats del qual tenen per longitud les diferencials de les posicions i les velocitats.
  11. nucleònica Cadascuna de les regions elementals del nucli d’un reactor nuclear.
  12. cel·la electroquímica electroquímica Dispositiu en el qual hom aconsegueix que s’efectuï una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica o en el qual, inversament, es produeix energia elèctrica a partir de l’energia alliberada per una reacció química que hi té lloc espontàniament.

cel·la

Informació complementària

cella-ros | cella-rossa

cella-ros

Accessory
Etimologia: de cella i ros3
Body
adjectiu Que té les celles rosses.

cella-ros | cella-rossa