■ cel·la

Etimologia: del ll. cĕlla ‘cambra petita, rebost’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. Cambra o dormitori individual petit en els convents, els col·legis, les presons, etc.
  2. aeronàutica Conjunt del buc i l’ala de l’avió, desproveït de motors.
  3. anatomia vegetal Cadascun dels compartiments petits d’una antera, un ovari, un esporangi, etc.
  4. apicultura Cadascun dels petits compartiments de les bresques que construeixen alguns himenòpters.
  5. (o cel·la unitat) cristal·lografia Element bàsic d’una xarxa cristal·lina, la qual pot generar per translació.
  6. entomologia Zona de les ales dels insectes delimitada per nervis.
  7. història Part del temple clàssic on era guardada la imatge de la divinitat.
  8. història Durant l’alta edat mitjana, petit monestir independent lligat només al bisbe o al senyor del lloc.
  9. informàtica
    1. Unitat funcional bàsica dins un sistema compost d’elements idèntics. Cel·la d’un full informàtic.
    2. Element de memòria capaç de contenir un bit.
  10. mecànica estadística Element de volum de l’espai de fase, corresponent a l’hiperparal·lelepípede, els costats del qual tenen per longitud les diferencials de les posicions i les velocitats.
  11. nucleònica Cadascuna de les regions elementals del nucli d’un reactor nuclear.
  12. cel·la electroquímica electroquímica Dispositiu en el qual hom aconsegueix que s’efectuï una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica o en el qual, inversament, es produeix energia elèctrica a partir de l’energia alliberada per una reacció química que hi té lloc espontàniament.