■ cella

Etimologia: del ll. cĭlĭa, pl. del ll. td. cĭlĭum ‘parpella, cella’, reducció del ll. cl. supercĭlĭum ‘cella’ pròpiament 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. anatomia Conjunt de pèls situats a la vora superior de l’òrbita de cadascun dels dos ulls, amb funció protectora. Celles clares, espesses.
    2. cremar-se les celles figuradament Estudiar molt i amb una gran atenció una cosa.
    3. ficar-se (una cosa) entre cella i cella figuradament Tenir un ferm propòsit, una idea fixa.
  2. anatomia Arc orbitari del frontal. Arquejar, arrufar, les celles.
  3. meteorologia Núvol prim, allargassat, que es posa al cim de les muntanyes, a l’horitzó, etc.
    1. per extensió Part que sobresurt un poc en alguns objectes.
    2. geomorfologia Part més alta d’una muntanya.
    3. cella de la fava botànica Llombrígol de la fava, estès a manera de banda negra en el cap més ample.