■ carrera

Etimologia: del ll. vg. (via) carraria ‘via per a carros’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Camí, ruta, a fer per a anar d’un indret en un altre.
    2. a carrera llarga locució adverbial Amb el temps.
    3. anar carrera dreta cap en un lloc Anar-hi de dret.
    4. de carrera locució adverbial Seguit, sense interrupció. Ha nevat dos dies de carrera.
    5. haver-hi una gran carrera Haver-hi una gran distància (d’un lloc a un altre).
    6. sortir a carrera (a algú) Anar-li a l’encontre.
    1. Camí que hom fa durant la vida, especialment en una activitat determinada de caràcter públic. Fer una bona carrera política.
    2. Activitat professional que comporta un cert grau d’institucionalització i d’estabilitat i que requereix una preparació prèvia, impartida a la universitat, en escoles especials, etc. Carrera de metge, d’advocat, d’enginyer. La carrera de les armes. La carrera eclesiàstica.
    3. ensenyament Estudis reglats repartits en cursos que capaciten, mitjançant l’obtenció d’un títol, per a exercir una determinada professió. La carrera de medicina. Tenir dues carreres. Els pares van poder-me donar una carrera.
    4. fer carrera figuradament Avançar, prosperar.
  3. Part de la fulla d’un ganivet, una navalla, etc., que hom esmola per a fer-li tall.
  4. aeronàutica Recorregut que fa un avió rodant per terra abans d’enlairar-se (carrera d’envol) o després d’haver tocat terra (carrera d’aterratge).
  5. esports Cursa. Una carrera de cotxes.
  6. història Ruta marítima regular entre ports allunyats. Carrera d’Àfrica. Carrera d’Amèrica.
  7. indústria tèxtil En els teixits o gèneres de punt, defecte longitudinal produït per manca de fils, fils mal passats, etc. Se m’ha fet una carrera a la mitja.