■ càrrec

Etimologia: de carregar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Allò de què algú o alguna cosa és carregat, càrrega.
    2. construcció Pes o càrrega que gravita sobre una construcció o sobre cadascun dels elements constitutius.
    3. nàutica Càrrega, especialment les mercaderies d’una nau.
    1. figuradament Tasca, funció, de què algú té la responsabilitat.
    2. figuradament Cura d’una persona, d’una cosa o d’un lloc. Deixar el càrrec d’una cosa a algú. Tenir càrrec d’alguna cosa. Tenir, prendre, alguna cosa al nostre càrrec.
    3. Conjunt de possibilitats d’actuació estructurades funcionalment per a ésser efectuades per una persona dins una organització pública o privada. Càrrec d’ambaixador, d’alcalde. Ocupa el càrrec de gerent de l’empresa. Investir algú d’un càrrec. Revestir un càrrec.
    4. Persona que ocupa o exerceix un càrrec dins d’una organització pública o privada.
    5. a càrrec de locució prepositiva Sota la responsabilitat de. La formació dels empleats és a càrrec de l’empresa.
    6. alt càrrec Persona que ocupa o exerceix un càrrec d’alta responsabilitat.
    7. càrrec d’ànimes Cura de dirigir ànimes en un sacerdot, un mestre, etc.
    8. càrrecs tutelars dret Tutela.
    9. fer-se càrrec (d’algú o alguna cosa) Encarregar-se’n, ocupar-se’n.
    10. fer-se càrrec (o el càrrec) Ésser conscient, comprendre, formar-se una idea clara (d’alguna cosa). Em faig càrrec que és un problema difícil.
  3. Obligació de subvenir a una despesa. Els ports són a càrrec del destinatari. El dinar és a càrrec de l’empresa.
  4. dret Cadascun dels punts en què es divideix una acusació.
  5. economia Anotació comptable que representa un augment en un compte de l’actiu o bé una disminució en un del passiu o net.