Es mostren 7 resultats

■ banda1

banda

Etimologia: del fr. bande, fr. ant. bende, íd., i ‘faixa, bena’, del mateix origen que el cat. bena, és a dir, del frànc. binda, íd. 1a font: c. 1420
    femení
    1. Cinta ampla, tros llarg, d’una certa amplària, de drap, de paper, de cuir, de metall, etc.
    2. banda magnètica electroacústica Cinta magnètica.
    1. Tot el que s’estén sobre un espai llarg i relativament estret.
    2. banda sonora cinematografia Part lateral de la cinta cinematogràfica reservada al so (música, sorolls, paraules).
  3. anatomia Formació anatòmica estreta i allargada.
    1. física Qualsevol dels intervals finits compresos dins del domini de valors d’una magnitud física.
    2. banda de freqüències (o simplement banda) telecomunicacions Interval de freqüències comprès entre dues freqüències límit.
  5. heràldica
    1. Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d’un escut des del cantó superior destre fins a l’inferior sinistre.
    2. en banda Dit de les peces llargues posades en la direcció diagonal pròpia de la banda, i dels mobles col·locats en aquesta mateixa direcció.
  6. histologia Zona més o menys obscura que hom observa al sarcòmer.
  7. jocs d’entreteniment Vora elàstica que envolta la taula de billar.
  8. pesca Cadascuna de les dues peces de xarxa que prolonguen l’embut d’un art de ròssec de fons.
  9. banda cromosòmica genètica Regió cromosòmica definida i de tinció característica que permet d’identificar els diferents cromosomes i detectar possibles anomalies estructurals.
  10. bandes llombardes arquitectura Faixes de pedra, llises i sobresortints del mur, que formen part de la decoració arquitectònica del romànic originari de la Llombardia.


    11. Vegeu també:
    banda2
    banda3

■ banda1

femení Cinta ampla, tros llarg, d’una certa amplària, de drap, de paper, de cuir, de metall, etc banda magnètica electroacústica Cinta magnètica Tot el que s’estén sobre un espai llarg i relativament estret banda sonora cinematografia Part lateral de la cinta cinematogràfica reservada al so música, sorolls, paraules anatomia Formació anatòmica estreta i allargada física Qualsevol dels intervals finits compresos dins del domini de valors d’una magnitud física banda de freqüències o simplement banda telecomunicacions Interval de freqüències…
Informació complementària
Traducció

■ banda2

banda

Etimologia: probablement del mateix origen que banda1
    femení
    1. Cadascun dels dos costats d’un carrer, d’un riu, d’un vaixell, etc.
    2. esports Cadascun dels costats, definits reglamentàriament, que limiten un terreny de joc o una pista esportiva.
    3. marina, marítim Cadascuna de les dues meitats simètriques en què és dividida una embarcació pel seu pla diametral, anomenades banda de babord i banda d’estribord.
    4. a banda i banda A tots dos costats.
    5. anar a la banda marina, marítim Inclinar-se el vaixell a un costat.
    1. Costat, part. La banda de darrere de l’auto.
    2. a banda A part.
    3. agafar (algú) de (o a) banda Agafar-lo a part per reprendre’l, passar-hi comptes o parlar-li clarament d’alguna cosa que no convé que els altres sentin.
    4. d’altra banda locució adverbial A més, de més a més.
    5. de (un espai de temps) a aquesta banda locució adverbial A partir d’un moment passat fins ara; de... ençà. És viuda d’un parell d’anys a aquesta banda. D’un quant temps a aquesta banda s’ha encarit molt la benzina.
    6. de banda A part.
    7. de banda a banda De l’un costat a l’altre.
    8. deixar a banda (o de banda) Prescindir, deixar. Sense voler, la deixen sempre de banda. Deixem, ara, a banda tots aquests arguments.
    9. d’una banda a l’altra D’un lloc a l’altre, pertot.
    10. d’una banda... d’altra banda (o de l’altra) (o per una banda... per altra banda [o per l’altra]) locució conjuntiva Introdueix expressions distributives.
    11. estar en banda marina, marítim Estar, un cap, amollat del tot.
  3. Indret, lloc. Com aquell, en trobarem a totes bandes.


    4. Vegeu també:
    banda1
    banda3

■ banda2

femení Cadascun dels dos costats d’un carrer, d’un riu, d’un vaixell, etc esports Cadascun dels costats, definits reglamentàriament, que limiten un terreny de joc o una pista esportiva marina, marítim Cadascuna de les dues meitats simètriques en què és dividida una embarcació pel seu pla diametral, anomenades banda de babord i banda d’estribord a banda i banda A tots dos costats anar a la banda marina, marítim Inclinar-se el vaixell a un costat Costat, part La banda de darrere de l’auto a banda A part…
Informació complementària
Traducció

■ banda3

banda

Etimologia: probablement del gòt. bandwo ‘estendard’, amb canvi de significat en ‘grup o tropa sota un estendard’, o potser, com ban1, d’origen preromà, reforçat amb una aportació germànica 1a font: s. XIII
    femení
  1. Companyia d’homes, sovint armats, reunits a un fi.
  2. Partit, facció.
  3. Grup d’individus, colla. Banda juvenil.
  4. antropologia Agrupació humana, pròpia de les societats de caçadors recol·lectors i caracteritzada per l’igualitarisme, el lideratge formal i el parentiu bilateral, que constitueix el nivell d’integració sociocultural menys complex.
  5. música
    1. Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
    2. Antigament (segle XVII), conjunt instrumental de corda i arc.
    3. Al segle XVIII, ratllat de quatre línies on era escrit el cant pla.


    6. Vegeu també:
    banda1
    banda2

■ banda3

femení Companyia d’homes, sovint armats, reunits a un fi Partit, facció Grup d’individus, colla Banda juvenil antropologia Agrupació humana, pròpia de les societats de caçadors recollectors i caracteritzada per l’igualitarisme, el lideratge formal i el parentiu bilateral, que constitueix el nivell d’integració sociocultural menys complex música Conjunt instrumental de vent fusta i metall i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix Antigament segle XVII, conjunt instrumental de corda i arc Al segle XVIII, ratllat de quatre línies on era escrit el cant pla Vegeu…
Informació complementària
Traducció

banda-faixa

banda-faixa

Partició sil·làbica: ban_da-fai_xa
femení heràldica Peça composta que resulta de la unió de la meitat superior d’una banda i d’una faixa.

banda-faixa

femení heràldica Peça composta que resulta de la unió de la meitat superior d’una banda i d’una faixa

banda-pal

banda-pal

femení heràldica Peça composta que resulta de la unió de la banda i la meitat inferior d’un pal.

banda-pal

femení heràldica Peça composta que resulta de la unió de la banda i la meitat inferior d’un pal

cap-banda

cap-banda

masculí heràldica Peça composta resultant de la unió d’un cap i d’una banda.

cap-banda

masculí heràldica Peça composta resultant de la unió d’un cap i d’una banda

pal-banda

pal-banda

masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del pal i la banda.

pal-banda

masculí heràldica Peça composta que resulta de la unió del pal i la banda